1/5: Dret a pensar

EscriptorUn dels primers drets del treballador, en una democràcia, és a no perdre la feina per allò que pensa. Has de poder perdre la feina si la fas mal feta. Pots perdre-la per allò que fas o que no fas. Però no és admissible que la perdis per tenir unes opinions i expressar-les, i encara més si les expresses de manera personal i fora del marc laboral. Algú dels Mossos d’Esquadra, intervinguts pel govern espanyol a través del 155, va decidir destituir la cap de comunicació de la institució per haver fet una piulada personal, en el seu compte personal, crític amb la sentència de la Manada. Com tantes piulades hi ha hagut a tot el món en la mateixa direcció. Estem doncs davant d’un cessament –que no se sap ben bé d’on arriba– no per un delicte d’opinió, sinó per una opinió que no és cap delicte. Certament, és un càrrec de confiança. Però és sobretot un càrrec tècnic, que per cert s’ha desenvolupat amb una reconeguda excel·lència professional: la tasca de comunicació dels Mossos en els atemptats de l’estiu passat va ser considerada modèlica. En un Primer de Maig potser val la pena recordar aquest cas, perquè és una petita mostra concreta (n’hi ha d’altres) que l’onada d’arbitrarietat i de laminació de drets que estem vivint també té efectes laborals.