DIETARIVV

6/10: No ho fem bé

Només comprem els defectes dels dos pols, l’hiperpragmatisme i la hipergesticulació

D’acord, no és fàcil fer política amb els líders presos o exiliats, una ingerència contínua del poder judicial i una oposició 'destroyer' que refusa qualsevol consens (fins i tot el democràtic). No hi acaba d’ajudar tampoc que una part del sobiranisme comenci a festejar amb el lema més reaccionari dels populismes: poble bo contra polítics dolents (tot i tenir polítics presos i exiliats). I tampoc hi ajuda que tots plegats sembla que sortim cada matí a la cacera o de traïdors o d’aventuristes, amb una agror primitiva. Però el sobiranisme hauria de trobar un equilibri consensuable entre dos objectius: aprofitar al màxim totes les possibilitats de fer coses, poques o moltes, en l’actual situació i deixar ben clar que la principal causa de l’anormalitat que vivim es diu Llarena (com a metàfora). Som lluny d’aquest equilibri; al contrari, sembla que només comprem els defectes dels dos pols, l’hiperpragmatisme i la hipergesticulació. L’efecte és un espectacle depriment. D’una banda, la sensació que no aprofitem les cartes que tenim. I de l’altra, no aconseguim que quedi clar que la principal causa de l’anormalitat és que només ens deixen triar entre coses perverses: el que sembla és que triem malament. Ens ho hauríem de fer mirar. Tots.

Més continguts de