Reformes tributàries i propietat privada (1926)

De l’anàlisi de Joan Crexells (Barcelona, 1896 - 1926) a La Publicitat (9-I-1926). Avui fa cent anys de la publicació d’aquesta peça, motivada per la reforma fiscal que implantava la dictadura del general Primo de Rivera. Mesos després d’aparèixer aquest article, Crexells moria, ben jove encara, a causa d’un error quirúrgic. Era un intel·lectual format segons el cànon de la Il·lustració que reprenia a Catalunya el Noucentisme: havia estudiat filosofia, dret, grec, economia i demografia, aquí, a Londres i a Berlín.

La base fonamental de les reformes tributàries pel que fa a la contribució territorial és la distinció entre el valor en renda i el valor en venda. És ben conegut que generalment el rendiment dels immobles és quelcom inferior al d'altres formes de riquesa. Si el tipus de rendiment normal de bones obligacions industrials és un 6 per cent, el tipus de rendiment d'un immoble de bona renda és generalment un 1 o un 2 per cent almenys inferior. La raó és simple: en un país que es vagi desenrotllant el terreny tendeix a guanyar. Damunt del seu rendiment estricte hi ha l'augment normal de valor. El cas extrem de diferència entre la renda efectiva d'un immoble i el seu valor real, el donen els solars dintre les ciutats, el valor en renda dels quals és gairebé nul, i en canvi, el seu valor en venda és important. Ara bé: l'Estat i les corporacions públiques volen participar no sols en el valor en renda, sinó també en el valor en venda. Una de les formes d'aquesta participació és l’impost de plus vàlua; una altra de les formes d'aquesta participació és la contribució territorial tal com ara es vol establir. És relativament fàcil establir el valor en renda normal d'un immoble. Però quin és el seu valor en venda? El valor en venda és el preu que es paga en una venda efectiva. Però això faria que únicament es cobrés l'impost en casos de transmissió de béns, com es fa en l'impost de plus vàlua. [...]

Com es pot establir aquest valor? Hi ha dues possibilitats. Primera, el valor en venda és el fixat per l'Estat segons les seves avaluacions. Segona, el valor en venda és el que estaria disposat a donar un particular determinat. La primera solució és la adoptada en el cas del cadastre; la segona solució és la que inicien els actuals decrets. Si un particular qualsevol pot denunciar que una determinada peça de terreny està valorada d'una manera massa baixa i té el dret a reclamar que se li doni pel preu que ell està disposat a pagar, el valor en venda està determinat en la segona forma. Però aquesta és una forma atemptatòria als principis essencials de la propietat privada, i profundament pertorbadora del mercat normal de la propietat immoble. […]

És possible que als ulls de molts el règim actual de propietat privada no hagi d'ésser definitiu. Hi ha molts que creuen que ha de sobrevenir una evolució. De fet, el règim de propietat que tenim del dret romà no ha estat etern en el passat i no hi ha cap raó perquè ho sigui en el futur. Però el problema està en saber si la modificació de la propietat privada és per a millorar el que representa en dret romà. El règim de la propietat privada pot ésser diferent del Dret romà en un Estat socialista; però també pot ésser-ho i ho era en les antigues monarquies orientals. I pot perfectament succeir que renunciem al dret romà no per anar a parar a un Estat més perfecte, sinó purament a benefici d'una tirania. El valor d'una reforma del règim de la propietat privada no solament depèn del que es fa, sinó de qui ho fa.