La tertuliana que parla dels pagesos
“Tota la meva simpatia pels pagesos, eh? Que consti!”, fa la tertuliana, amb aquella veu com de llepar un caramel de menta. Perquè s’ha queixat, fa un instant, del fet que “tallant carreteres la seva causa no ens arriba”. Aquest “ens” li fa separar els dos mons. Pagesos versus els altres. És a dir, ella.
Ha passat per la vida –essent molt bona en la seva professió, sí– mostrant un desinterès palpable i cofoi per les coses del camp. No sap com són les bledes, ni ganes, ni sap quan és la temporada de les carxofes, ni tan sols pensa que tenen estacionalitat. Ella li demana a la minyona: “Compre naranjas, pero de zumo, ¿eh? ¡De zumo!”, perquè abans de sortir a opinar (Catalunya no s’opina sola, escolti) li agrada prendre un suc “ple de vitamines!”. És el que ella diu: “Encara és l’hora que em posi malalta!” D’on venen les taronges i com venen i on s’han tingut desades, si som al gener, li és igual. Si per aquí a prop hi ha tarongers que els pagesos (aquests pesats que tallen carreteres) han arrencat amb llàgrimes als ulls, ni ho sap. El gust del suc també li és igual. S’hi posa sacarina.
Li fa comprar a la minyona enciams de dos en dos, en una safata de porexpan i retractilats, julivert de bossa i hummus envasat. Ara bé, es torna boja pel sushi, ai sí, i el pernil sobretot que sigui “del bo”. No sap què és el picapoll (per a ella el vi és o “sec” o “afruitat”), i declara, amb la convicció que l’ha fet famosa, que els pagesos es queixen per vici i ja reben subvencions d’Europa. Està a favor de l’ecologia, però troba que ens hem begut l’enteniment si paguem el que paguem per una cistella variada de verdura ecològica (que a sobre no pots triar!). En canvi, dona per ben pagats els 300 euros mensuals pels quatre telèfons de casa amb dades il·limitades, plataformes i futbol, que paga, esclar, amb les tertúlies on diu que els pagesos tenen tota la seva simpatia, però que deixin de tallar carrers.
