CORREPINS I BOTICLASTES

Virtuals i covards

La setmana passada va morir la mare d’un bon amic. La qüestió és que en un grup de WhatsApp on coincideixo amb aquest amic alguns membres del grup van donar-li el condol amb un missatge. “Jordi, sento moltíssim la mort de la teva mare, t’envio una abraçada ben forta en aquests moments difícils”.

No m’ho podia creure.

Potser em faig gran i ja soc d’una altra època, però què voleu que us digui, ho trobo d’un mal gust extraordinari. Un condol no és un tràmit que s’ha de passar per, socialment, haver fet la feina. Un condol és una mostra d’afecte, una mostra que tu estàs trist perquè algú a qui aprecies està patint dolor. I aquest afecte requereix la presència física i, si ets fora o lluny, almenys la veu. Una simple trucada.

El món digital és molt eficient, però no podem perdre de vista la necessitat de l’ésser humà del contacte físic, de l’abraçada, del petó, de la mà que agafa fort el braç, o, si més no, de la veu.

Jo fa temps que demano als meus germans que no em felicitin l’aniversari per WhatsApp. Em posa trist. Perquè el que em fa il·lusió és rebre la seva trucada, sentir la seva veu i xerrar una estona amb ells. Si felicito un aniversari ho faig personalment o truco. Quan rebo “Felicitats” per WhatsApp penso que és una manera de dir: me n’he recordat però no em ve de gust trucar-te. O no tinc temps. És una felicitació ben trista.

Abusem dels whatsapps. S’han convertit en una commodity, com diuen els anglesos. A més, tendim a fer aquest mal ús en grups, ja que allà ningú dirà res. Hi ha fotos i vídeos molt bèsties que la gent envia a grups i que mai enviaria a un sol destinatari.

Aquest és un altre canvi social que els grups estan produint. Cada cop més busquem la protecció del grup per fer coses i actuar de maneres a les quals individualment mai recorreríem. El meu amic no va rebre un sol condol amb missatge directe. Tots el que li van enviar missatges en lloc de trucar o anar-lo a veure, em va confessar, els va rebre en diferents grups de WhatsApp.

Virtuals i covards, així ens estem tornant.

Més continguts de