Una agenda factible per a la taula de diàleg: les set R

El govern de l’Estat i les forces polítiques del pacte de legislatura, primordialment el PSOE, no poden desaprofitar l’ocasió de mostrar la importància de la taula de diàleg sobre l’impròpiament anomenat “problema català”. N'han de fer una oportunitat de modernitzar l’Estat i les seves institucions i de situar les bases per a un nou pacte territorial de desenvolupament –no de blindatge– de la Constitució del 78 en un sentit federal i solidari.

Perquè això sigui possible cal establir un ordre del dia ambiciós i innovador, amb voluntat de ser útil per resoldre els problemes actuals, alhora que es possibiliten nous escenaris i nous instruments polítics i institucionals per superar l’actual situació de bloqueig, a ambdues bandes de l’Ebre. Tot, sense tancar la porta a futurs avenços en els àmbits més institucionals. El guió hauria d’abordar, a grans trets, set apartats:

1. Reconeixement de Catalunya com a nació amb elements identitaris i diferencials –en termes de llengua, cultura, institucions polítiques i jurídiques– i el dret a l’autogovern. Reconeixement que en aquest moment històric la nació catalana forma part d’un estat que s’ha de reconèixer plurinacional i configurar-se com a federal. Des d’aquest encaix institucional fort, Catalunya s’expressa i actua amb personalitat pròpia dins la Unió Europea. Amb el compromís –d’ambdues parts– de lluitar perquè aquesta Unió sigui cada vegada més una unió de pobles i de nacions –amb estat o sense– en què les “regions” europees tinguin més representativitat i capacitat d’intervenció en totes les institucions i en la formulació i execució de les polítiques i els projectes europeus.

2. Respecte als elements singulars que defineixen la realitat nacional catalana i la de les altres nacionalitats i regions, d'acord amb el caràcter plurinacional de l’Estat, així com a les competències específiques en què s’expressa aquesta singularitat, dotant-les del marc constitucional i institucional i del blindatge que en garanteixin l’estabilitat i la permanència necessàries per impedir atacs, retallades o incompliments, avançant cap a una configuració federal asimètrica –tingui el nom que tingui. 

3. Recursos de finançament just, solidari, previsible i estable, amb acords fiscals per terminis temporals prefixats que equilibrin progressivament les balances fiscals, tot garantint la solidaritat interterritorial però respectant el principi d’ordinalitat. Garantir una distribució proporcional al PIB de les inversions en infraestructures i equipaments d’interès general. Fomentar i premiar la responsabilitat i l’eficàcia fiscals, amb una autonomia suficient per articular polítiques pròpies, recuperant el consorci tributari per tal que la Generalitat tingui competències en la gestió i recaptació del conjunt de figures tributàries. 

4. Reforma de totes les normes legals i de totes les institucions per donar cobertura i garantia als acords anteriors, començant per l’Estatut d’Autonomia, les lleis orgàniques i altres que el Tribunal Constitucional –especialment en la sentència sobre l’Estatut del 2006– o el Tribunal Suprem han esgrimit per negar la singularitat nacional de Catalunya i per avalar actuacions recentralitzadores. I això, sense excloure la reforma de la Constitució en la modalitat que resulti més factible, de les moltes que han assenyalat experts constitucionalistes, per blindar les reformes legals i el reconeixement identitari, sense haver de modificar el títol primer.

5. Referèndum o consulta, en l’àmbit de Catalunya, per sotmetre a la ciutadania l’acceptació o no de les propostes, amb la formulació –si cal– d’alternatives que permetin expressar el dret a decidir el futur del país, més enllà de les reformes acordades.

6. Replicable: Tot i el caràcter bilateral dels acords que s’assoleixin, els recursos competencials i fiscals i les reformes legals i constitucionals han de poder ser aplicables a altres comunitats autònomes o al conjunt de l’Estat, sense perjudici de l’asimetria de les mesures que resultin de la singularitat nacional de Catalunya.  

7. Reconciliació. Per últim, però no menys important, el govern de l’Estat ha d’adoptar totes les mesures a les seves mans, incloses iniciatives legislatives, per deixar sense efecte els procediments penals, administratius i econòmics ja aplicats o encara en marxa, de repressió tant a dirigents polítics i socials –presents o exiliats– com a ciutadans i ciutadanes per les protestes produïdes en el Procés i apaivagar-ne els efectes ja produïts. Ha d'aplicar la lletra i l’esperit de les resolucions i recomanacions del Consell d’Europa, del Parlament Europeu, dels comitès de les Nacions Unides i de tantes organitzacions de drets civils.