30/09/2019

Mentides

2 min

Joseph Goebbels (un dels col·laboradors més propers d’Adolf Hitler) afirmava que “una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat”. Aquesta premissa, que per a alguns és patró de conducta i que hem vist complir-se històricament en política (i altres esferes de la vida pública), darrerament torna a regir les nostres vides. I en patim les conseqüències dia a dia.

L’ús de la mentida s'està convertint en una estratègia d’atac i control per part del poder instaurat, que a través seu, amb la repetició costant de fal·làcies, intenta construir pseudoveritats. ¿Us sona com s’utilitzen conceptes com 'rebel·lió' o com de sobte s’apel·la al 'terrorisme' o a una resposta violenta generalitzada, intentant esquitxar i acusar el moviment independentista, que ha estat un exemple internacional d’acció no-violenta?

Estem davant del que en psicologia anomenen 'efecte de la il·lusió de veritat'. Aquest mecanisme provoca que acabem creient que una cosa és certa quan realment no ho és. I això es produeix perquè tendim a classificar com a cert allò que ens és més familiar, perquè ho hem sentit de forma repetida i freqüent. Això provoca la sensació que estem davant d'alguna cosa que ja coneixíem i per tant li atorguem un valor de certesa. La repetició, doncs, provoca familiaritat amb les idees repetides i les converteix en robustes i reconeixibles, i per tant les du a formar part del que és verídic. Així, les creences es van fixant i retroalimentant internament, tot i estar construïdes sobre mentides.

Aquest procés que forma part de les estratègies mentals que ens permeten l’estalvi d’esforç en l’anàlisi de la informació constant que rebem, i que ens faciliten la vida quotidiana, s'utilitza per construir com a certes informacions que realment són fal·làcies, en un intent de manipular l'opinió personal i la pública. Ens repeteixen reiteradament una idea, com si fos un mantra, i si pot ser reforçada amb experiències viscudes anteriorment –com és, per exemple, el cas del terrorisme a l’estat espanyol–. D'aquesta manera construeixen una narrativa que connecta amb l’imaginari col·lectiu i acaben perforant el sediment de la veritat, que en moltes ocasions és poc sòlid, amb l’objectiu, en aquest cas concret, de tensionar la societat.

Però per sort hi ha recursos i alternatives per identificar la manipulació d’aquest 'efecte de la il·lusió de veritat', que ens permeten aliar-nos contra els que utilitzen aquests mecanismes com a forma de manipulació i guerra encoberta a partir del compromís conjunt amb la veritat. Primer cal ser conscient d’aquest mecanisme mental, per poder plantejar-nos per què pensem com pensem. Després, entrenar i utilitzar la mirada crítica per problematitzar allò que entenem com a verídic (¿ens ho creiem perquè és real o perquè ens ho han repetit en multitud d’ocasions?), utilitzant referències i fets que ens donin més força en les argumentacions. Davant les mentides hem de sentir-nos interpel·lades i desconstruir-les a partir de la nostra acció personal, amb l’objectiu que acabi esdevenint col·lectiva. L’art de la mentida acumula un gran poder però tan sols des del compromís amb la veritat i l’acció conjunta podrem ajudar a desfer els nusos que asfixien la realitat.