Anatomia del català

Després de saber-se les últimes dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població queda clar que la remuntada del català ha de passar per dotar la llengua d’unes normes d’ús clares. No em refereixo, esclar, a normes gramaticals sinó a normes polítiques. La més important seria fer el seu coneixement tan obligatori com és el del castellà. Per viure i treballar a Catalunya cal conèixer el català.

Ja no som a la Catalunya del bilingüisme sinó a la Catalunya de plurilingüisme i la pluriculturalitat. Si volem que el català sigui la llengua de tothom no n’hi ha prou amb l’esquema sociolingüístic de fa 50 anys, en què a base d’escola i TV3 s’aspirava a revertir segles de prohibicions. Els partits, els sindicats i les patronals han de deixar de mirar cap a una altra banda i han de dir clarament si es neguen a donar al català el mateix tracte que al castellà.

Mentre això no passi, explorem els passos previs: quines són les obligacions actuals de les empreses sobre el coneixement del català del personal que contracten? Si ja n’hi ha, no es poden incomplir. Igual que s’han de poder complir els drets dels consumidors. I quan els de sempre surtin a dir que el català no es pot imposar, pregunteu-los si és que el castellà ha caigut del cel.

Ara que estem assistint a un pic d’ús de la paraula anatomia, apliquem-la al català. L'anatomia és la ciència que estudia l’estructura dels éssers vius basant-se en l’observació i recorrent a la dissecció. Fem la dissecció del català, que va per barris. I sobretot: fem-li l’anatomia abans que no li facin l’autòpsia.