ara.cat

La millora de la formació i l’accés a la professió docent és una de les grans preocupacions dels sistemes educatius arreu d’Europa. En un informe recent de la Comissió Europea, 'La carrera docent a Europa: accés, progressió i suport' (Eurydice 2018), es destaca el problema de l'escassetat i l'envelliment de la població docent. Hi ha una reducció del nombre d’estudiants que es matriculen en els cursos de formació inicial. Altres problemes comuns són la feminització de la professió i el nombre de docents que l'abandonen. La majoria de problemes es relacionen amb una qüestió més àmplia: “l’atractiu de la professió”. Per això la reforma i la millora de la formació ha esdevingut una prioritat en política educativa. Les tendències generals són una millor selecció dels estudiants, l’exigència d’un nivell de màster per prestigiar la professió o la tendència a donar més protagonisme a les escoles i els mestres a l’hora de formar als nous docents.En aquells països que es consideren avui referents en educació, com el Canadà, Estònia, el Japó o Finlàndia, les estratègies i els programes de formació de mestres i líders han sigut una de les palanques del canvi. Finlàndia segueix sent un referent. La gran reforma educativa i l’èxit del model finlandès no s’entenen sense la inversió que s’ha fet en la professionalització del docent. Els mestres finlandesos gaudeixen de molt bones condicions laborals, estimen la seva feina i tenen un alt prestigi social.[[QUOTE_BEGIN]]Els mestres finlandesos gaudeixen de molt bones condicions laborals, estimen la seva feina i tenen un alt prestigi social[[QUOTE_END]]Millorar i prestigiar la formació dels futurs mestres també era un dels propòsits del govern de Catalunya quan ara fa cinc anys va encarregar el 'Programa de millora i innovació en la formació de mestres' (MIF) a una comissió de treball amb representants del departament d’Ensenyament, la secretaria d’Universitats i Recerca i les nou universitats que formen els futurs professionals de l’educació. El document de propostes ha generat debat en el sector sobre alguns dels temes que més ressò han tingut a la premsa, com ara la proposta d’incloure-hi un màster obligatori, que l’últim any inclogui unes pràctiques com a resident en una escola i que hi hagi un únic cos docent de primària i secundària. És important recordar que aquestes propostes estan del tot alineades amb les recomanacions que fan Europa i l'OCDE als governs. Representants del col·lectiu de mestres i del departament han fet declaracions per dir que està bé obrir el debat i que s’estudiaran les propostes perquè és important renovar i adaptar la formació inicial a les noves competències i als alumnes del segle XXI. Em preocuparia que no es fessin passos decidits després de cinc anys de treball intens i rigorós. En altres països, documents de propostes com aquest estarien generant reaccions i preses de decisió arreu del sistema educatiu. Això és el que va passar per exemple a Escòcia amb l’informe encarregat pel govern, 'Teaching Scotland's future' (2010), que és un referent encara avui de la millora i la professionalització dels docents. És cert que algunes de les propostes per a Catalunya exigeixen canvis legals i són complexes, però també sabem que és urgent que Universitats i Ensenyament entomin la responsabilitat de liderar el canvi. Després de l'acurada consulta als experts i la gran feina que s'ha fet per assolir el consens de les diferents universitats, ha arribat l’hora que el Govern lideri el procés de millora de la professió docent. Perquè el procés de transformació i millora de l’escola a Catalunya, com en molts altres països, reclama un canvi i millores en el model de formació i accés professional.[[QUOTE_BEGIN]]Si la qualitat de la formació dels mestres s’enfonsa, amb ella decau la qualitat de les escoles i el sistema educatiu sencer[[QUOTE_END]]És un bon moment per recordar aquella cita que va fer famosa l’informe McKinsey i que diu que “el sostre d’un sistema educatiu el trobem en la qualitat dels seus docents”. Ara bé, qualsevol que arriba a la Facultat d’Educació del Campus Mundet, pot llegir el cartell “Formem els futurs professionals de l’educació a Catalunya en condicions precàries”. També es pot llegir “La qualitat s’enfonsa” en un altre cartell. I és que tot el sistema es veu afectat quan la precarietat d’un ampli sector del professorat repercuteix en la qualitat dels altres. Si la qualitat de la formació dels mestres s’enfonsa, amb ella decau la qualitat de les escoles i el sistema educatiu sencer. El diumenge 21 d'octubre l’ARA constatava l’estancament de la universitat catalana i feia una crida a fer un “salt endavant per no caure en la decadència”. Semblaria estrany parlar de decadència en el cas de la formació dels mestres, quan el que es vol és més exigència i prestigiar la professió. En les propostes que fa el programa MIF, l’acció número 5 —que fa referència a la precarització de les plantilles molt per sobre de la mitjana d’altres facultats— diu el següent: “Dignificació de les plantilles de professorat universitari”. No hauria de ser el punt 0? A què esperem per posar-nos-hi?

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Un salt endavant en la formació docent

Art, cinema i tallers per abordar la diversitat sexual

Los ingresados en las UCI por covid-19 se disparan hasta los 590

La línia de Lleida a la Pobla va assolir una puntualitat del 99,47% el 2020

El análisis de Antoni Bassas: 'La pandemia ha mostrado el envejecimiento de la administración'

Uns contes meravellosament ben explicats al Liceu