Puigdemont o el càlcul del cost d’oportunitat

Periodista68 DIPUTATS han de decidir si accepten investir un diputat diferent de Carles Puigdemont. Tot es reduirà a un càlcul del cost d’oportunitat: recuperar el Govern, posar fi al 155, no agreujar la situació dels presos i no enviar més gent a la presó. I a fer-ho amb la menor mala consciència possible, igual que quan el sobiranisme va acceptar de participar en les eleccions del 21-D, convocades per Rajoy. Ara bé: que no ens alliçonin sobre normalitat i respecte a la llei. En democràcia, què més necessita un candidat per ser “real” que tenir el vot de la gent i de la cambra? No investir Puigdemont (un actiu indiscutible, demonitzat pels mitjans que impedeixen la comprensió de l’alteritat) és tan bèstia com la sentència de l’Estatut del 2010. És el regal de l’Estat al rei pels 50 anys: forçar els tribunals, comprar silencis, mentir i amenaçar. I perdre Catalunya.