Aquest matí, tots els matins
No estic fina, no, estic marejada, posa’m un entrepà petitonet i una aigueta. Tu de què te’l demanes, Laureta? Jo avui en demano un de pernil en dolç. Avui bull no em convé, alabat siga Déu. Mira que estava tranquil·leta amb el cor i... Vaig fer així, així, així... Bum! I sort que em va agafar un noi que feia cua, també, al peix, perquè es veu que cauen i es trenquen el nas i la dentadura. La nostra rai, que és postissa! Ara, quan acabem d’esmorzar, la noia, com se diu? Yoli? La Yoli m’ha dit que ella o la camarera nova m’acompanyarà a l’ascensor, quan acabi jo d’esmorzar, no tenim pressa, no. Està traient les plantes a fora, ara, ella. Sí, sí. És que a la nit les desen i ara ja les tornen a posar a fora, per fer bonic. No! No! Vosaltres no m’heu d’acompanyar! No és feina de vells acompanyar vells. Ai, quin susto que vaig tenir. I a casa reia. Pensava: ara et passarà com a la teva germana, Déu l’hagi perdonada, que, pobreta, al final no hi era tota, i ella vinga a enraonar i vinga a discutir-se i no hi havia dingú!
Ara vaig a dalt a buscar la targeta, i ja baixo. El taxi, des d’aquí al CAP, val tres euros. No, no, autobús avui no. Haig d’anar a buscar la targeta, que no la porto a sobre. Cada any me l’envien. Com que cobro poquet de paga m’envien la... com se diu? Ara em caducarà el trenta del nou. Al setembre. El divendres m’han de pujar a l’hospital Platón. Quatre euros i pico. Què t’anava a dir, Yoli? He pagat, ja? No? És que he guardat la targeta un altre cop. Me’n vaig cap a dalt. Tu també t’aixeques, ja, Toribi? Vols que t’ajudi la noia, també? No? Doncs, va! Una, dues i tres! On te’n vas? A Orange? Caminant? Que valent. Jo quan em mirin i em diguin què tinc també caminaré, que no em vull acovardir. És el que em va dir la meva nora. Hauré menjat sal i no m’ha anat bé. Nena, he pagat?
