Astrid

Ara que ve Nadal, espero que molts nens i nenes rebin de regal llibres infantils, entre els quals algun clàssic. Si voleu una recomanació, estaria bé recuperar la meravellosa Pippi Långstrump, un personatge nascut a mitjan segle passat però que manté intactes els seus valors moderns i progressistes, o sigui, més adients que mai tal com estan les coses.

L’editorial Kókinos ha publicat, en català, diverses aventures de la nena pèl-roja de les trenes. I ara, per fer contents els seus admiradors adults, ens regala el llibre Mi mundo perdido (de moment, només en castellà), un recull de textos de la creadora de Pippi, Astrid Lindgren, sobre el poder de la lectura, el privilegi d’escriure per als més petits i alguns records de la seva pròpia vida.

Per entrar de ple en el món d’Astrid, només de començar el llibre ens trobem amb una fotografia de l’autora quan ja era una velleta venerable, enfilada dalt d’un arbre, deixant clar el seu caràcter i d’on venien les estrambòtiques i divertides conductes del seu personatge.

Astrid Lindgren va ser una dona creativa i valenta, implicada durant tota la vida en la defensa dels drets humans en general i dels drets dels nens en particular. De fet, segons s’explica en aquest llibre, quan l’any 1978 va ser convidada pels llibreters de Frankfurt a pronunciar una conferència, el contingut del seu discurs era tan combatiu que se la va convidar a canviar-lo per por a les reaccions que provocaria. L’autora sueca va contestar educadament que, si no podia llegir el discurs tal com l’havia escrit, no l’esperessin a Frankfurt.

El discurs, titulat “Violència, mai!”, condemnava aferrissadament la violència contra els infants, també en l’àmbit domèstic. Un any després que Lindgren pronunciés aquest discurs, Suècia va esdevenir el primer país del món a aprovar una llei que prohibia el càstig corporal als nens en tots els àmbits, inclòs el familiar.

A Mi mundo perdido hi trobem aquest discurs i alguns textos de memòries deliciosos com ara “Todo comenzó en la cocina de Kristin”, sobre els seus inicis en el món de l’escriptura, o una narració sobre l’extraordinària història d’amor dels seus pares, Samuel i Hanna.

També hi trobem algunes anècdotes sucoses sobre la popular Pippi Långstrump, protagonitzades per lectors i editors d’arreu del món, i molta informació sobre l’educació que va rebre de petita, que ens permet entendre millor la poderosa personalitat del seu personatge de ficció, que tant ha fet per fer veure a les nenes de diverses generacions –encara ara– que han de ser lliures i valentes i són capaces de tot el que es proposin.

Segons Astrid Lindgren, el mètode educatiu de la seva mare era innovador: l’obediència estava fora de tota discussió però mai no exigia res que fos innecessari o impossible. Els renyava en comptadíssimes ocasions i mai per motius com ara arribar tard a dinar o entrar a casa amb la roba enfangada. Francament, un segle després, i tal com estan les coses, em sembla una fórmula senzilla però ben adequada.

Així que aquest és el meu suggeriment per a aquestes festes: regaleu llibres de Pippi Långstrump als menuts i descobriu la seva autora, Astrid Lindgren, a Mi mundo perdido. Molta diversió i força seny és una combinació que no pot fallar.