Badalona: què en pensa el PP?
En la crisi causada per l'alcalde Xavier García Albiol a Badalona amb el seu gest de xèrif de pacotilla (una crisi que seguirà, d'entrada, mentre hi hagi persones dormint al ras, però que després tindrà repercussions molt més enllà) s'ha trobat a faltar, durant deu dies, la postura del Partit Popular. Es tracta d'una de les alcaldies més potents de les moltes que té el PP: la quarta ciutat de Catalunya i –segons ells– una gran ciutat espanyola. Era, per tant, necessari que el PP fixés posició. En concret, calia saber quina opinió li mereixia a Feijóo la decisió de Xavier García Albiol (d'una expulsió amb càrregues policials) i també què en pensava de la gestió del mateix Albiol de la situació creada. La gestió albiolesca ha consistit a inflar el pit amb bravates i gracietes casposes, i a preocupar-se molt més de sortir als mitjans intentant fer de tipus dur que no de cercar solucions a un despropòsit creat per ell mateix, que ha causat fractura i alarma social. Feijóo s'havia de pronunciar sobre tot això. Li semblava bé? Li semblava malament? Li semblava bé però hi posaria matisos? Albiol també l'informava “en temps real” del que succeïa a Badalona, com Mazón a València?
Aquest dilluns hem tingut la resposta. I la resposta ha consistit en un tancament de files de manual de Feijóo i el partit amb el seu home a Badalona. Succeeix, però, que el que ha fet Albiol és un acte, també de manual, de política de l'odi. Odi i deshumanització: en la postura oficial del primer edil badaloní, els pobres, els immigrants i qualsevol persona que no tingui la pell blanca (sempre, molt especialment, els negres) han deixat de ser persones amb drets i necessitats per ser presentats com a criminals, delinqüents i focus d'infeccions, tant socials com epidèmiques. El resultat va ser que l'endemà un grup de ciutadans es va presentar davant d'un alberg cridant que volien “cremar-lo”, s'entén que amb els immigrants a dins. Albiol va mirar de dissuadir-los, però només perquè els estaven gravant i s'arriscaven a afrontar conseqüències penals. Respecte a la resta, els va deixar ben clar que estava amb ells “al mil per cent”. L'odi i la deshumanització són, exactament, això.
El 2025 ha deixat motius raonables per pensar que el PP accepta aquestes polítiques de l'odi allà on governa. Odi als immigrants, en sintonia amb la involució ultradretana del nostre temps, però també odi a les dones que han d'avortar i als familiars de les víctimes dels protocols de la vergonya a Madrid, odi a les víctimes de la dana del País Valencià, odi a les dones amb càncer de mama que protesten per un cribratge demencial a Andalusia, odi a les polítiques de protecció del medi ambient i de prevenció del canvi climàtic a Castella i Lleó, odi vell i descarnat contra la llengua catalana a les Balears i al País Valencià. Odis que es veuen atiats als indrets on el PP governa de la mà/sota la bota de Vox. El 2026, Feijóo té un seguit de cites electorals per aclarir si el seu programa de govern (que encara no coneixem) incorpora tots aquests odis.
