Beneït turisme

Enguany havia de ser l’any del desastre econòmic. Se’ns havien acabat els estalvis que vam apartar durant el covid; la inflació s’havia menjat el poder adquisitiu dels espanyols; els salaris han quedat per sota de la inflació; el sector immobiliari anava desaccelerant-se després d’haver tocat sostre; el Banc Central havia apujat els tipus d’interès, cosa que va encarir les hipoteques; l’euríbor, en consonància, superava el 4%; l’energia disparada, afectada pel conflicte entre Rússia i Ucraïna; Alemanya entrant en recessió tècnica…

Qui podia ser optimista amb un panorama així?

No obstant això, el nostre país té una característica que sembla que ens fa immunes a qualsevol problema, excepte als confinaments, i que es diu turisme. Espanya, i especialment el Mediterrani, és un destí per als estrangers que sembla no apagar la set. Continuem sent un lloc segur, de gents amables, alegres, de sol i clima temperat, de platges infinites i aigües càlides; s’hi afegeix el paisatge, els interiors, la gastronomia i la nostra història, immortalitzada en castells, esglésies, catedrals i atresorada en museus.

Durant el covid, el pes del turisme en l’economia ens va convertir en l’estat europeu on més es va enfonsar el PIB. Acabada la pandèmia, sobrevinguda la crisi industrial de components i matèries primeres, aquest mateix turisme ens converteix en el país d’Europa que més creixerà enguany, gairebé amb tota probabilitat.

És veritat que el turisme no permet increments de productivitat; és veritat que ens sotmet a una estructura del mercat laboral vinculada a la temporalitat i, per tant, a molta precarietat laboral; és cert que els turistes venen a les nostres terres perquè continuem sent barats per a ells, a causa d’un nivell salarial menor. Tot això és cert, i és la cara B del disc, la cara de la moneda que no ens agrada. Però la cara A és que, quan venen mal dades, el turisme ens salva de gairebé tot el que ens pugui caure damunt.

Enguany, Espanya tindrà un rècord absolut de despesa i, probablement, aconseguirà també el màxim nombre de visites que mai s’hagi registrat abans. I això salvarà moltes coses. Ens donarà temps i oxigen perquè tots els problemes que aguaiten a Europa (i a mig món) arribin aquí més atenuats.

Així és, beneït turisme.