Benvinguda

Estimada Queralt, t’escric (ho llegiràs d’aquí molts anys, però espero / em temo que serà igualment vàlid) per dir-te que ets una nena molt afortunada. La teva arribada ha estat rebuda amb una alegria immensa pels teus pares, que, i no és en absolut una exageració, t’estimaven des d’abans que fossis concebuda, quan et desitjaven i et somiaven.

La resta de la família, nombrosa i ben avinguda per tots dos costats, t’esperava amb impaciència i amb ganes de mostrar-te el seu amor. També cal que t’adverteixi que a totes les famílies (també en les que s’han creuat perquè tu arribis) hi ha traumes i ferides que d’alguna manera heretaràs. Va tot en un mateix paquet.

Has tingut la sort de néixer al costat del món més pròsper i civilitzat, sempre en termes relatius. La vida, probablement, serà exigent amb tu, però en principi tindràs els drets fonamentals garantits. Has de saber, però, que aquesta segona dècada del segle XXI que t’ha vist néixer és una època de gran inquietud perquè hi ha guerres, moltíssima gent que passa gana i viu circumstàncies miserables i hi ha una amenaça creixent de les ideologies d’ultradreta. També estem amoïnats pel canvi climàtic però, si les coses no canvien radicalment, la preocupació no haurà fet que els governs s’ho agafin seriosament i em sap greu pensar que t’haurem d’explicar que hi havia una època que anomenàvem tardor i una altra que en dèiem primavera, i que a la costa de prop de casa teva hi havia unes platges fantàstiques que han desaparegut.

Segurament, quan arribis a l’edat adulta, encara estarem patint per la supervivència de la teva llengua materna i el país on has obert els ulls encara lluitarà amb més o menys encerts per defensar-se i continuar existint.

M’agradaria pensar que el fet que siguis una nena no et perjudicarà i que podràs triar un ofici que t’agradi i fer-lo compatible, si és el teu desig, amb tenir fills, sense deixar-t’hi l’ànima pel camí.

També voldria creure que la humanitat s’haurà adonat que la cultura i totes les maneres com s’expressa són fonamentals per millorar aquest món que, com pots veure, no progressa adequadament. Tant de bo encara puguis llegir poesia i anar al teatre i a veure dansa i que si tens talent artístic el puguis desenvolupar amb tota llibertat i t’hi puguis guanyar la vida.

Com veus, tot ho plantejo en condicional perquè, ja ho aniràs veient, la gràcia de tot plegat és que no podem preveure el futur i la vida és un lloc ple de sorpreses. Desitjo de tot cor que tu en tinguis moltes de bones i poques –ja no dic cap, perquè és impossible– de dolentes. Però segurament la medicina haurà avançat molt i algunes de les malalties que ara ens fan patir seran fàcils de curar.

Probablement l’única cosa que et puc assegurar –i tornem al principi de la carta– és que has començat la teva existència amb moltes cartes a favor. Tens una germana que, amb només quatre anys i mig, a partir d’ara ja serà “la gran”, que et protegirà i et farà riure i et donarà consells. I uns pares –i això sí que és un as a la màniga, t’ho dic per experiència– que s’estimen molt.

Estimada, espero poder veure com creixes i com vas definint la teva personalitat. Sigues lliure i tria el teu camí. Benvinguda, Queralt!