A Berga, tot recordant mossèn Ballarín
Em conviden a Berga, a una conversa amb la Mari Pau Huguet moderada pel Carles Solà, per recordar la figura de mossèn Ballarín.
Ara que tot va tan de pressa que el que era notícia al matí ja és vell a la tarda, i que la fira de les vanitats és plena de reis i reines per un dia, és un gust dedicar una estona a reunir-se sense més lucre que el d’evocar un tipus fora del comú, que ha omplert de saviesa el nostre passat recent, i comprovar que, set anys després de la seva mort, el seu pensament encaixa en l’actualitat com un guant.
Perquè, substanciades les anècdotes del culer fumador de cigars exiliat a Queralt, que va escriure un bestseller titulat Mossèn Tronxo i que atrapava l’audiència televisiva cada cop que treia el nas per TV3, va emergir el record d’un home d’una peça.
Ballarín va pertànyer a la generació més dissortada de la història contemporània de Catalunya, la de la Lleva del Biberó, la dels nois que amb divuit anys van deixar la pell a la batalla de l’Ebre. La dels catalans que van veure ensorrar-se tot l’edifici del país amb ells a dins. Els que van passar gana i postguerra de derrotats i que, malgrat tot, van tirar endavant amb una fe i un esperit de sacrifici que intuïm que avui nosaltres no igualaríem. I, a més a més, Ballarín va ser un home culte, llegit, independent de criteri i d’expressió.
Ballarín traspuava veritat i noblesa, i per això la llibreria Sense Paraules es va omplir de gom a gom, en un acte lluny de Barcelona, al cor del país. Un acte d’aquells que, en acabar, deixa la benaurada consciència d’haver participat en un acte d’agraïment d’aquells que fa justícia.
