Bolaños i la granota al bany maria

El pitjor de les situacions de decadència, siguin personals o col·lectives, és que, sovint, els directament afectats no tan sols s'hi resignen o no els importa –com assenyala Esther Vera–, sinó que s'hi acaben acostumant i hi viuen amb complaença. És l'experiment de les granotes posades vives al bany maria: a mesura que la temperatura de l'aigua augmenta, les granotes s'hi acomoden, fins que s'hi adormen i moren per falta d'oxigen. Podrien saltar del recipient, però, en comptes d'això, s'hi deixen anar. En certa manera, es pot dir que moren per desídia.

Podria ser una manera de descriure la situació de la democràcia a Espanya: si el govern i la ciutadania s'avesen a anar fent dins l'actual dinàmica (anar posant pegats i apagant focs, mentre la dreta més extrema controla els poders de l'Estat), la decadència del sistema polític del 78 ho acabarà arrossegant tot. Una decadència que té el seu exemple més visible en la Corona, una institució que durant molts d'anys va aconseguir fer veure que es trobava fora del debat, però que en els darrers temps ha evidenciat que era el nucli de totes les corrupcions: com que el cap de l'estat era corrupte, això donava cobertura a totes les altres corrupteles.

Félix Bolaños, que va entrar en el lloc de Carmen Calvo en qualitat de ministre de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica (els títols de les àrees de poder són, de cada dia, més pirotècnics), és el nou home fort del govern d'Espanya. Haurà de ser-ho (fort) veient el repertori de reformes que té entre mans: el conflicte entre Catalunya i Espanya (que ha passat de ser una carpeta en ell mateix a ser un tema més dins una carpeta amb més coses), la bloquejada renovació dels òrgans constitucionals (Tribunal de Comptes, Defensor del Poble, Tribunal Constitucional i Consell General del Poder Judicial), reclamada en diverses ocasions des de Brussel·les, la llei de memòria democràtica (que ha iniciat el seu tràmit, amb fortes concessions d'entrada a la dreta ultranacionalista) i les assignatures pendents des del dia que van començar a governar PSOE i Unides Podem: reforma (ja ni es parla de derogació) de la llei mordassa, reforma del finançament autonòmic i reforma laboral i de les pensions.

És un programa de reformes ambiciós, que podria acabar requerint també una nova reforma estatutària o una primera reforma constitucional d'una certa profunditat. Però tot fa pensar que es quedarà en el condicional, atès que amb qui vol acordar Bolaños aquests assumptes o bona part d'ells, en primer terme, és amb el PP. Espera molt, diuen, de la seva interlocució amb la portaveu del PP, Cuca Gamarra. Pot esperar tant com vulgui. El PP està disposat a dialogar i a entendre's, però no amb el PSOE ni, per descomptat, amb cap grup “nacionalista” o progressista, sinó amb Vox, per planificar el seu govern a mitges. Política de salons i de telefonades, mentre s'aprofundeix en un declivi controlat per jutges al servei d'un entramat d'interessos que, per resumir, és conegut com a unitat d'Espanya.