Bruce Springsteen (The Vox)
Sincerament, em sembla molt bé que el diputat de Vox al Parlament de Catalunya hagi fet servir l’ordinador de la feina durant la jornada laboral pagada per nosaltres per comprar entrades de Bruce Springsteen. Com si vol entrar a la pàgina web del Bagdad a mirar si encara hi actua la famosa Samanta la Checa.
En alguna empresa pública hi deu haver hagut treballadors que hagin comprat vambes de córrer (això ho sol fer el funcionari masculí) i mobles a Wallapop, entrades a Isla Fantasia o Port Aventura, o que hagi planejat vacances (això ho sol fer la funcionària femenina). Hi deu haver hagut treballadors que hagin fet llistes de la compra, que hagin contestat amb bromes als xats familiars. Hi ha fins i tot tertulians que envien missatges d’amor durant la tertúlia, cosa que en realitat és la mateixa estafa. Qui no ha comprat o venut, qui no ha omplert formularis durant la jornada laboral (excepte els cambrers, pobres)?
El que sap greu del diputat de Vox és que hagi, precisament, comprat entrades per a Bruce Springsteen, que és l’heroi de la classe obrera nord-americana. I un senyor de Vox, escolti, no està per agitar el mòbil encès quan un cantant sense mànigues canta sobre la classe obrera nord-americana. D’aquí al comunisme hi ha un pas. Sap greu també, que ho hagi fet durant la votació sobre la llengua. Perdre el temps i l’atenció durant un debat sobre la llengua (la perniciosa i fètida llengua catalana) diria que és molt poc patriòtic espanyol.
