A la ràdio matinal en català, que escolto de manera constant i infidel, els programes informatius passen el tall de Donald Trump que parla de Greta Thunberg, ara d’actualitat. Com és habitual, sentim la veu del doblador —sol ser sempre el mateix periodista, el que “fa” de Trump— que comença una mica més tard que el tall de veu original, cosa que ens permet sentir-lo en anglès, en segon pla, mentre ens el tradueix. En aquesta ocasió, Trump ve a dir que la noia està molt rabiosa i que hauria d’anar a buscar ajuda a un professional. És una manera deliciosa que tenim ara, en general, per dir que una persona és boja.
És així que escoltem, doncs, que el president dels Estats Units defineix l’activista climàtica com una “troublemaker”. I és així que podem constatar com els lingüistes de les diferents ràdios opten per la mateixa paraula en català per traduir-ho. “És una busca-raons”.
De vegades, en casos com aquest, experimento una mena de plaer físic (una pell de gallina, un calfred agradable) per l’exactitud del mot. És perfecte. La llengua catalana té aquesta expressió, gairebé en desús, però vivíssima, entenedora, perfecta, per explicar aquesta altra expressió en anglès que vol dir el mateix. Busca-raons, perquè la paraula raó també significa baralla (també l’he sentit, de vegades, com a sinònim d’adreça). A mi, coses com aquesta —ja veuen si em conformo amb poca cosa— em poden alegrar el matí, tant com un cafè amable.
