Fa calor, però el vestit formal es conserva (1929)

Columna completa del periodista, dramaturg i escriptor Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) a La Publicitat (23-VII-1929). En l’article diari que va publicar durant disset anys dominaven els quadres de costums tractats amb una discreta ironia. Hi destil·lava un concepte distingit de la vida, a la manera dels cronistes mundans francesos. L’any 1927 va publicar un manual (L’home ben educat) que era una mena de programa de civilitat noucentista. Va ser lletrat del Parlament. 

És admirable la quantitat d’heroisme que despenen els nostres conciutadans aquests dies. Tot i que la calor els atueix, tot i que la roba els fa nosa, tot i que la peresa els invita contínuament a jeure, els veieu marxar, potser esbufegant i amb el mocador als dits, però impertèrrits, cap a l’acompliment de llur deure. Ni tan sols noteu cap símptoma remarcable de desmanegament. És realment negligible el nombre de persones que han deixat de portar coll [es refereix al coll postís de camisa] a causa de la darrera pujada del termòmetre. A aquestes fonts públiques que ragen contínuament a la plaça de Catalunya, a la d’Espanya, al capdamunt del Passeig de Gràcia, al Parc de la Ciutadella, etc. i que són una desvergonyida invitació al bany, mai no hi veieu cap ciutadà en remull. Només les estàtues de marbre i de bronze gaudeixen dels ruixims deliciosos. Les persones de carn i sang passen de llarg, donant-los una mirada d’enveja. Aquells incidents aquàtics que més d’un cop han agitat la via pública de París i de Nova York i han requerit l’auxili de la policia, aquí són desconeguts. Però, què dic? Després de les grans campanyes que la fotografia i el cinema han fet contra la jaqueta, heu de córrer tot un dia per veure un senyor que ha gosat deixar-la damunt la cadira del costat mentre absorbeix el seu granissat de llimona o la seva orxata. Quan el raig diví de la manguera travessa el carrer i comença a canviar de direcció amb una volubilitat il·lusionadora, no veieu pas una sola persona que es precipiti a recollir la frescor gratuïta. Indubtablement, el consum de glaç augmenta en aquests dies tòrrids, però la “tenue” general [el vestit masculí formal i convencional de pantaló i americana] es conserva a un grau elevadíssim. Cal anar a algun barri extrem per a veure escenes d’aire tropical, i encara algun cop quan creieu haver descobert un parell de galifardeus que desafien les conveniències per tal de trobar una mica de consol, resulta que són fadrins forners que van a cercar aigua a la font de la cantonada.