Per una capitalitat universitària mundial
Barcelona i Catalunya han estat, al llarg d’aquesta setmana, l’epicentre mundial del món universitari amb la celebració de la Setmana Mundial de l’Educació Superior i la Conferència Mundial d’Educació Superior de la Unesco. Hi han participat prop de 2.000 persones provinents de 156 països, així com més de 8.000 que ho han seguit virtualment. La ciutat ha estat un bullidor constant de taules rodones, seminaris i trobades d’alt nivell per reflexionar sobre el futur dels sistemes universitaris arreu del món i traçar un full de ruta promogut per la Unesco. Governs d’arreu del món, rectors i líders universitaris, professors, experts, estudiants, entitats i empreses han debatut llargament i han teixit noves aliances. Barcelona perdurarà en l’imaginari de milers de persones i de líders del sector com la ciutat on s’han assentat les bases de les universitats del futur.
D’entre tot allò que s'ha debatut, destaco dues idees força: d’una banda, la constatació que les universitats i el coneixement esdevenen, més que mai, eines poderoses per al progrés i el benestar de la societat. Els països que aposten per l’educació (superior), la recerca científica i la innovació s’enforteixen. El talent és sinònim de vitalitat cultural i tecnològica, de progrés social i econòmic. Som ja de ple en la societat del coneixement i la formació al llarg de la vida esdevé un paradigma incontestable. D’altra banda, el canvi d’època on som, amb grans transformacions socials, econòmiques i tecnològiques, implica repensar en profunditat les universitats.
Convertir-se en l’epicentre mundial no ha estat fruit de l’atzar. Barcelona acull el secretariat de la Xarxa Global d’Universitats per a la Innovació (GUNi), que promouen la Unesco i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques. Amb 268 membres de 85 països avui dia, GUNi s’ha consolidat com un dels think tanks més potents a escala mundial en matèria d’educació superior. Ho fa assumint els valors de les Nacions Unides per l’avenç de l’educació, la cultura i la ciència. Concebent l’educació i la ciència com a béns públics. Promovent la cooperació i la sostenibilitat. Així mateix, el nostre país ha consolidat un ecosistema universitari, de recerca i emprenedor potent. Les nostres universitats treballen en col·laboració amb universitats d’arreu d’Europa i del món, amb qualitat i rellevància contrastades. Barcelona n’és marca internacional, però el teixit de coneixement s’estén per tot el territori.
No deixem que esdevingui un episodi puntual. Siguem ambiciosos per consolidar la capitalitat universitària mundial de Barcelona i de tot el país. En aquesta línia, proposem avançar en dos vectors complementaris. En primer lloc, reforçar l’expertesa en matèria d’educació superior i política universitària, apostant per la GUNi i amb la màxima complicitat de les institucions que fins avui han treballat juntes perquè tot això sigui possible: la Unesco, el govern de l’Estat, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i ACUP/GUNi. Aquestes aliances han mostrat un potencial enorme. Barcelona i el conjunt del país poden esdevenir un pol mundial en matèria d’educació superior. No hi ha millor inversió possible.
En segon lloc, cal una aposta clara i decidida pel sistema universitari i científic del país. El moment actual és, sens dubte, crític: no aplicar polítiques fermes en els anys que venen ens situaria en una posició feble, en clar retrocés. Avui dia s’estan tramitant tres lleis de gran importància: la llei orgànica del sistema universitari espanyol i les de ciència i innovació de l’Estat i de Catalunya. Recentment es va aprovar també el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Reclamo que els responsables polítics, tant a Madrid com a Catalunya, siguin valents i duguin aquestes lleis tan lluny com sigui possible per reforçar les universitats i els centres de recerca atorgant-los més capacitat d’acció i més recursos públics. Per caminar cap a institucions universitàries més obertes a la societat i més compromeses amb els reptes (locals i globals). Per permetre una carrera professional digna als joves professors i investigadors. Per esdevenir institucions innovadores. El projecte de llei orgànica del sistema universitari espanyol marca un bon to. Esperem que en el tràmit parlamentari es pugui millorar en tot el possible, amb responsabilitat i ambició política. Ens hi juguem massa: fem-ho realitat.
