10/2: La carlinada

En els últims 250 anys, la història d’Espanya és la crònica de la tensió entre els projectes d’incorporar-la als valors de la modernitat occidental i els intents d’evitar-ho. Els projectes modernitzadors d’il·lustrats, afrancesats, regeneracionistes i republicans han tingut només èxits parcials i efímers. La reacció contra la modernitat ha triomfat sovint apel·lant a l’ús de la força, i els projectes modernitzadors han agafat també sovint un to molt antipàtic, jacobí, uniformista i centralista, que ha fet del Trágala el seu himne. La darrera Transició va representar un intent de modernització suau i de matriu jacobina, i no sembla que hagi tingut un èxit clamorós, ni entre la població ni en les estructures de l’Estat. Ara la coincidència de la reivindicació sobiranista pacífica i del primer govern de coalició d’esquerres, dos intents de modernització de naturalesa diferent, ha tornat a posar en marxa l’alarma. La dreta extrema vol cavalcar damunt del malestar (legítim) de l’Espanya buida per muntar una mena de nova carlinada, de rebuig dels valors de la nova modernitat: feminisme, ecologisme, pluralisme ideològic i religiós... Abascal va a les manifestacions de pagesos per incorporar-les a aquesta carlinada. I alguns l’aplaudeixen.