16/04/2021

Carta al duc d'Edimburg: 'A dos mesos i un dia dels 100'

2 min
Duc d'Edimburg.

No m'hi he trobat mai, però morir-te als 99 anys , quan només et falten dos mesos i un dia per arribar als 100, deu deixar el mateix gust que guanyar una medalla de plata en uns Jocs Olímpics. Està molt bé, però és que has tingut l'or a tocar i t'han fallat les forces a l'últim instant, a l'entrada de l'estadi.

En sé ben poca cosa de la vostra vida, per això m'estimo més escriure sobre el moment en què us ha arribat la mort: el 9 d'abril de 2021, quan els serveis de protocol de la Casa Reial ja tenien a punt l'homenatge que us farien quan el 10 de juny de 2021 arribéssiu als 100 anys. Un segle. Els segles –com les monarquies– s'escapen a la comprensió humana, tenen una dimensió sobrenatural. Per això tothom que entra al club dels centenaris, sigui o no sigui de sang blava, mereix el reconeixement de la família i dels seus conciutadans, com si fos la constatació que algú d'una altra època encara habita entre nosaltres.

Les monarquies també són vestigis d'altres temps que van fent la viu-viu sense saber si, per assegurar la seva longevitat, és millor que s'adaptin a les noves formes de vida o que es mantinguin inalterables per ser admirades com els fòssils que són. Molts països tenen encara la seva monarquia, però l'única universal, i també l'última, és la britànica. Per això, la notícia de la vostra mort va ser portada a tot el món. Darrere del vostre nom i títol nobiliari, hi apareixien dues xifres entre parèntesi: (1921-2021). Imaginar tot el que hi ha entre aquests dos anys s'escapa a tota comprensió. Potser hi ajuda fer l'exercici d'anar una mica més enrere: el 1821 mor Napoleó, el 1921 naixeu vós i el 2021 moriu. On serem el 2121? On seran les monarquies?

Escriu Lluís Foix al seu llibre Una mirada anglesa que el vostre és un país que guarda les coses antigues, que li agraden els polítics amb experiència, arrugats per l'edat. “Cap poble –diu Foix– és tan sensible a la bellesa amb què el temps adorna les coses”. Les monarquies necessiten la longevitat de les persones per perpetuar-se elles, també. Les vides llargues els donen el sentit de continuïtat que requereixen per sobreviure. Amb la vostra mort, a la monarquia britànica se li ha mort una relíquia plena d'uniformes, medalles i condecoracions. Que hàgiu fet un pas al costat, dos mesos i un dia abans del centenari, potser és l'últim servei a la reina perquè sigui a ella, d'aquí cinc anys, a qui correspongui entrar amb tots els honors al regne dels cent.

P.D. Aquest dissabte es farà a Windsor el vostre funeral. No hauríeu dit mai que només hi podrien assistir trenta persones, per culpa del covid. Però el més important és que es retransmetrà en directe per televisió. Ja se sap que els funerals donen vida a les monarquies.

Albert Om és periodista

stats