Internacional 09/04/2021

Mor als 99 anys el príncep Felip, el marit de la reina d'Anglaterra

El decés del duc d'Edimburg ha tingut lloc al castell de Windsor, on es va traslladar a mitjans de març després de passar un mes entre dos hospitals del centre de Londres

10 min
La parella reial ha estat casada més de 73 anys, després de la unió que va tenir lloc a l'abadia de Westminister el 20 de novembre de 1947
Disponible en:

LondresUn minut després del migdia d'aquest divendres, hora de Londres, la programació habitual de la BBC i la resta de cadenes de ràdio i televisió del Regne Unit s'ha interromput per anunciar la mort del príncep Felip, el marit durant 73 anys de la reina d'Anglaterra. Felip ha mort als 99 anys, "aquest matí, al castell de Windsor", segons el comunicat oficial del Palau de Buckingham. S'hi llegeix: "És amb una profunda pena que sa majestat la reina anuncia la mort del seu estimat marit, sa altesa reial, el príncep Felip, duc d’Edimburg. Sa altesa reial ha mort en pau aquest matí al castell de Windsor. Pròximament es faran altres anuncis [relatius als funerals]. La família reial s’uneix amb gent de tot el món en el dol per la seva pèrdua". La Union Jack a mig pal i el mateix comunicat penjat a les portes del Palau de Buckingham donen testimoni del traspàs.

El primer ministre britànic, Boris Johnson, acaba d'aparèixer a la porta de Downing Street per recordar el príncep, "una figura molt respectada i estimada arreu", ha dit. Johnson també ha destacat: "Va ajudar a dirigir la família reial i la monarquia perquè continués sent una institució indiscutiblement vital per a l'equilibri i la felicitat de la nostra vida nacional".

A hores d'ara, amb l'operació Forth Bridge en marxa –la dissenyada per als moments posteriors al traspàs de Felip d'Edimburg i l'organització dels funerals–, el Palau de Buckingham està demanant a través dels mitjans de comunicació que la població mostri el seu sentiment no pas com seria habitual, dipositant flors a les portes de la residència reial, sinó a través del llibre virtual de condolences i amb donacions a l'organització benèfica que el príncep encapçalava i que va engegar als anys cinquanta del segle passat. Les autoritats britàniques volen evitar imatges d'aglomeracions que trenquin les regles anticovid, encara en vigor.

Al marge de les imatges que es van poder captar fa tres setmanes, quan va sortir de l'hospital del centre de Londres on va passar gairebé un mes, entre mitjans de febrer i mitjans de març, una de les últimes aparicions públiques del duc d'Edimburg va tenir lloc el maig del 2019, amb motiu del casament de Lady Gabriella Windsor, filla d'un cosí germà de la reina Elisabet. També se'l va poder veure en públic en circumstàncies més serioses i menys festives, quan el gener del mateix 2019 va provocar un accident de trànsit mentre sortia d'una carretera secundària a una de principal a la rodalia de la residència rural de la família reial, la de Sandringham, al nord-est del país. 

El príncep Felip i la princesa Elisabet en una imatge de 1947.

Des que es va retirar de la vida oficial, l’agost del 2017, el casament del seu net, Enric, i l'actriu Meghan Markle, i l'assistència a diferents partits de polo han sigut altres excepcionals ocasions en què se l’ha pogut veure en persona, físicament bastant deteriorat, però amb l’habitual somriure sorneguer de què sempre ha fet gala. Felip ha sigut el bromista de la família reial, l’home amb sortides de to que trencaven el protocol, i sovint les deia de l’alçada d’un campanar.

També Felip ha sigut la cara amable d’una monarquia molt hieràtica, hereva de la tradició victoriana arcaïtzant, tot i que ha sabut reconvertir i adaptar el negoci al segle XXI, primer fent-se més plebea, amb Kate Middleton, i després, amb Meghan Markle, cosa que li dona encara més un toc del glamur mundà propi de la sèrie The Crown. La combinació perfecta, però, es va trencar l'any passat quan Enric i Meghan van anunciar que renunciaven a seguir representant els royals, una decisió que després d'un any de reflexió s'ha confirmat fa poques setmanes.

L’endemà del casament d’Enric i Meghan, la premsa sensacionalista britànica tractava el duc d'Edimburg d’heroi per haver-hi assistit, tot i el seu fràgil estat de salut. Feia només sis setmanes que havia sigut intervingut d’una operació de substitució del maluc. Les mateixes informacions indicaven que Felip s’havia trencat una costella pocs dies abans quan havia relliscat i caigut a la banyera de la seva residència. Aquest és un més dels molts secrets del príncep, com també ho és el de la doble vida que va mantenir mentre la joventut i el físic l’acompanyaven, i li sobrava l’energia necessària per atendre les obligacions maritals amb la reina i les extramaritals amb les amants.

¿Rumors? Més aviat certeses. De fet, les lluites entre Elisabet II i el príncep Felip van ser centrals en els primers episodis de la segona temporada de la sèrie The Crown, la producció de Netflix que ha blanquejat i enaltit encara més la marca Buckingham Palace. A la sèrie, la reina descobreix una fotografia de la ballarina russa Galina Ulànova al maletí del seu marit, fet que li fa despertar sospites d'infidelitat. Els rumors no es desmenteixen perquè no són notícia, aconsella el procediment de manual. Però, aleshores, als anys cinquanta, a palau tenien el costum de fer-ho, cosa que els donava tota la versemblança.

A diferència de la majoria d’altres membres de la família, si Felip va tenir afers de faldilles ha sigut un mestre per assegurar-se que no deixava enrere cap prova: el fill, Carles, l’hereu al tron, mai no va ser tan hàbil.

Cap prova dels afers de Felip o gairebé cap. Perquè el 1956, el Palau de Buckingham va donar l'ordre explícita que el duc tornés a Londres poc després d'embarcar-se en el iot reial Britannia per a una gira, tot sol, que havia de durar quatre mesos. Fins a la metròpoli arribaven notícies de les festes que hi havia a bord, amb dones al servei del consort, i es va preferir tallar-les de soca-rel abans no s'enfonsés tota l'armada de sa majestat.

També han sigut prou conegudes, però, les seves freqüents visites durant els mateixos anys cinquanta a night clubs del Soho de Londres en companyia de glamuroses actrius i personalitats de la vida social britànica, així com les trobades setmanals amb els amics en restaurants com el famós Wheeler's of St. James, on començaven al vespre una intensa activitat festiva que s'allargava fins ben entrada la matinada. Màxima discreció era la norma, en part gràcies al tracte reverencial dels mitjans de comunicació, fins, bàsicament, la incorporació de Diana Spencer a la família reial.

Un casament com a símbol de recuperació

Felip, cosí tercer d'Elisabet per via de la reina Victòria i segon per via del rei Cristià IX de Dinamarca, es va casar amb l'hereva de la corona dels Windsor el 20 de novembre del 1947, quan ella tenia poc més de 21 anys. L'enllaç, exemple de matrimoni de conveniència, es va començar a forjar quan ell, amb 18 anys, va ser autoritzat a mantenir correspondència amb ella, que aleshores només en tenia 13. Eren cosins llunyans i la llegenda sosté que la reina s'hi va fixar molt, perquè era molt ben plantat. S'haurien trobat per primera vegada al casament de la cosina del príncep Felip, la princesa Marina de Grècia i el príncep Jordi, duc de Kent, oncle de la reina. Era el 1934. Ella tan sols tenia 7 anys; ell, 13. Com a membres de famílies reials, des d'aleshores van coincidir en molts altres esdeveniments.

La mort del príncep trenca una unió al voltant del tron de 73 anys llargs. Felip ha sigut el consort més durador de la monarquia britànica. En una raríssima ocasió, el 1997, durant una entrevista per a la BBC amb motiu de les noces d'or, la reina Elisabet va admetre: "Ha sigut, ras i curt, la força al meu costat durant tots aquests anys". Era també una manera de mostrar-se humana en uns moments en què cuejava molt l'actitud distant i freda de la monarca en relació amb la mort de Lady Diana, que havia tingut lloc només quatre mesos abans.

Amb motiu del jubileu de diamants, el 2012, el príncep Enric va anar encara més enllà i va suggerir que per a la reina seria difícil continuar sense el suport del seu marit. "Independentment que sembli que el meu avi sempre vagi a la seva, en una mena de vagareig com el d'un peix en un riu, el fet és que sempre hi és. I no crec que [la reina] pogués continuar sense ell, especialment a l’edat que ja tenen tots dos."

La imatge pública que ha venut Felip d'Edimburg és, a més de la del rostre de l'home que és capaç de trencar relativament el protocol, la de qui s'entesta a modernitzar la monarquia. El 1969 va convidar al Palau de Buckingham les càmeres de televisió per enregistrar un documental. I vuit anys abans, el 1961, es va convertir en el primer membre de la reialesa britànica a ser entrevistat per la BBC. El cinema, però sobretot la televisió, havien de fer de la parella reial el que són i representen a hores d’ara: figures cabdals de l'orgull i les excentricitats que s’acumulen rere els plecs de la Union Jack.

Un home sense país

El príncep Felip de Grècia i Dinamarca va néixer a l'illa de Corfú el 10 de juny del 1921. Era fill del príncep Andreu de Grècia i de la princesa Alícia, la filla gran de Louis Alexander Mountbatten, que entre el 1912 i el 1914 va ser almirall en cap de la flota britànica. Felip va ser un nen sense país. Tenia només un any i mig quan la família va haver de marxar pel derrocament de la monarquia a Grècia. Ell, els seus pares i les seves quatre germanes grans –Margarita, Teodora, Cecília i Sofia– van fugir cap a París.

Amb nou anys va ser enviat a la Cheam Preparatory School, la mateixa centenària institució anglesa on gairebé trenta anys després s’educaria fins a l’adolescència el príncep Carles. Mentre estudiava a Anglaterra, la unitat familiar de Felip va experimentar canvis importants. El 1930 la seva mare, Alícia, va tenir un brot psicòtic i va ser diagnosticada amb esquizofrènia. Poc després, el pare es va traslladar a Montecarlo amb la seva amant. En el mateix període, les quatre germanes es van casar amb prínceps alemanys i es van traslladar a Alemanya. Felip es va quedar sol a Anglaterra.

D’aquest tumultuós període, Felip va dir-ne: "La família es va separar. La meva mare estava malalta, les meves germanes estaven casades, el meu pare estava al sud de França. Vaig haver de fer-hi front i tirar endavant". La branca britànica de la família, els Mountbatten, se’n van fer càrrec a distància fins que el 1933 la germana Teodora va tornar a la seva vida.

El va fer traslladar a Alemanya, just quan Hitler arribava al poder. L’objectiu era que assistís a la Schloss Salem, una escola experimental fundada per Kurt Hahn, pedagog alemany jueu, que no trigaria a exiliar-se a Escòcia i que, amb els anys, també estaria al darrere de la fundació, a Gal·les, de l'Atlantic College, el mateix on estudiarà els dos propers anys la princesa Elionor, filla dels reis d'Espanya.

El temps de Felip a l’Alemanya nazi va ser breu. El 1934 va tornar al Regne Unit i va ser enviat a Gordonstoun, l’escola fundada pel mateix Hahn. Quan tenia 16 anys la tragèdia el va seguir a Escòcia. La seva germana Cecília va morir amb el seu marit i els dos fills de la parella. Felip va viatjar a Alemanya per al funeral i les relacions nazis de la germana difunta es van fer evidents. Un petit problema a l’hora d'aconseguir la integració definitiva dins de la família reial britànica, i motiu més que suficient perquè després de la Segona Guerra Mundial no es convidés cap de les germanes supervivents a l'enllaç reial amb Elisabet.

De Gordonstoun, a Escòcia, Felip va anar al Royal Naval College de Dartmouth, on va posar les bases dels coneixements que després li resultarien útils per sobreviure en un vaixell de l'armada durant la Segona Guerra Mundial. Es va graduar el 1939, poc abans de l’esclat bèl·lic, i durant els següents sis anys va fer servei actiu a l'Índic i al Mediterrani, i va ser present a la badia de Tòquio, el 1945, quan els japonesos es van rendir als nord-americans. Les cròniques indiquen que va ser un dels pocs membres de la reialesa que va tenir un paper tan combatiu durant la guerra.

Per casar-se amb Elisabet, Felip va renunciar al seu dret als trons grec i danès i va rebutjar els cognoms del pare –Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg– a favor del de la mare: Mountbatten.

Felip i Elisabet van passar els primers anys de vida en comú a Malta, on ell va estar estacionat amb la Royal Navy. Sis dies abans del seu primer aniversari de noces, el primer fill i hereu, el príncep Carles, va néixer. La seva filla Anna va arribar el 1950 i l'ara marginat Andreu per les seves perilloses relacions amb el pederasta convicte Jeffrey Epstein, i Eduard el 1960 i el 1964, respectivament. Els testimonis sobre la relació entre la reina i el marit són escassos. Però Lord Charteris, exsecretari de la monarca, va explicar el 1995: "El príncep Felip és l’únic home del món que tracta la reina com un altre ésser humà. Encara que sembli estrany, crec que valora això".

Al cercle, l'amic i secretari privat del príncep, Mike Parker.

Una altra expressió, probablement, del seu sentit del deure. Un company de l’armada, Michael Parker, marí australià que va ser el primer secretari privat del príncep durant la Segona Guerra Mundial, recordava el 1992: "Quan [Felip] necessitava un pare, no hi havia ningú allà". Per fer-hi front, va desenvolupar, asseguren els més pròxims, Parker entre ells, una endimoniada capacitat de disciplina i sentit del deure, i va preservar la vulnerabilitat personal per al més estricte àmbit privat.

El matrimoni amb la princesa Elisabet va donar a Felip la llar que no havia tingut, un nou país, un passaport, una nova religió i la primera veritable estabilitat personal de què mai no havia gaudit fins aleshores. Parker ha declarat també: "El primer dia que em va oferir la feina de secretari privat em va dir que el seu treball, primer, segon i últim era no fallar mai a la reina".

Gairebé el mateix que deia el príncep Enric l'any 2012. I, malgrat tot, els rumors o les certeses, no sembla haver-ho fet. Des que la princesa va ser coronada com a reina, el 1952, i fins a la retirada de l’activitat pública el ja esmentat agost del 2017, el duc d'Edimburg ha fet 22.219 actes oficials al llarg de 64 anys. Tota una vida en segon pla pel sentit del deure. La seva mort el fa protagonista per unes hores o dies, però serà el dol i el dolor de la reina, si és que deixa que traspuï públicament, el que veritablement es destacarà a les illes Britàniques.

stats