Cartes al Director 09/01/2016

Grècia: reinventar-se per sobreviure

El Documental del Mes és una iniciativa del Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona, que permet veure el mateix documental en moltes sales de Catalunya. Promou el gènere del documental, que tanta falta ens fa per adonar-nos de com és el món. El documental d’aquest mes és Grècia: reinventar-se per sobreviure (2014), dirigit per Elena Zervopoulou. La sala estava plena. Vam poder veure com tres persones estaven patint la crisi i com s’hi havien enfrontat. El Giorgos es va veure convertit en un sensesostre i ara, que ja no ho és, ajuda els que viuen al carrer, i mira de conscienciar la població a solidaritzar-se amb ells. El Grigoris va deixar la capital per viure al camp amb la seva família i n’explica les dificultats. L’Ilias mostra inconformisme davant aquesta crisi i és un dels líders del moviment de la patata.

El moviment de la patata va començar quan l’Ilias i altres activistes van voler fer arribar aliments (van començar amb patates) a gent necessitada. Davant dels preus alts, van eliminar els intermediaris. Van crear un mercat en què el producte anava directament dels pagesos als consumidors més necessitats a través de treballadors voluntaris. Gràcies a la creació d’horts comunitaris, al cooperativisme i a l’associacionisme, han pogut abastir una part de la població que viu en la precarietat.

El problema és que aquesta desigualtat social és creixent a Grècia, com a Europa, i gestos com aquests no són suficients.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Amics de la CUP

Vivim uns moments d’incertesa i heu fet assemblees i més assemblees per finalment dir no al procés més important del nostre enrevessat país.

Puc assegurar que tots els catalans tenim esperit revolucionari, en certa mesura, i que volem transformar el nostre poble per no ser menjats vius pels de fora, però crec que vosaltres, amb el vostre tarannà, heu fet un trist favor a Catalunya pels motius que exposo.

Quan dues parts enfrontades s’asseuen a parlar tres mesos llarguíssims és per trobar una solució, i no pas per acabar dient no. No puc entendre de cap manera un altre desenllaç entre conciutadans amics i no pas enemics.

Heu comès l’error que sempre hem criticat molts i molts catalans, i no comprenc que abans que Catalunya s’anteposi una ideologia, sigui religiosa o sigui laica.

Creieu-me, amb tota la humilitat possible us he de dir que primer hem d’existir i després ens hem de transformar en un poble millor.

No sigueu rancorosos i ajudem-nos a ser millors, no a seguir sent un poble esclau.

EUSEBI MAJÓS PONT

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Cal superar el pessimisme

Després de la decisió de la CUP, el problema es planteja en el sentit que tots estem molt més afeblits. Tot l’univers catalanista/sobiranista/independentista té la sensació d’estafa política i, alhora, d’estar cansat i cremat. De tota manera, és urgent superar, immediatament, aquest mentalitat tan pessimista, aquesta situació tan poc positiva. Ara i aquí cal estar molt amatents a veure si seria possible -amb molt de savoir faire - que un altre candidat de Junts pel Sí pugui encapçalar el govern de transició (ho veig difícil, però no impossible).

En qualsevol cas, el que queda molt clar és que si hem d’anar a unes noves eleccions, al març, caldrà armar-se de valor i contractar un exèrcit de sociòlegs i psicòlegs per remobilitzar i repolititzar el poble de Catalunya.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

Reflexionar abans de parlar

Sóc una noia jove, de 16 anys. No puc votar, però m’interessa la política i especialment el moment que estem vivint. Més enllà de les perspectives personals i de les anàlisis partidistes, en què com tots sabem hi ha diversitat d’opinions (i encara sort!, perquè és el que fa la riquesa d’un país), hauríem de replantejar-nos la manera com tractem els temes. Perquè, malauradament, tots sabem criticar. Sí, dic malauradament perquè una cosa és donar una opinió sobre un tema (últimament tots ens hem tornat uns analistes experts) i una altra és criticar sense escrúpols o sense criteri.

Trobo lamentables molts missatges que aquests dos últims mesos i sobretot aquests últims dies estan circulant per la xarxa en contra de la CUP, amb insults i menyspreu. A més, és molt curiós perquè qui rep més comentaris despectius són les seves militants i en especial Anna Gabriel, com si la cosa anés de personalismes...

Potser hem de reflexionar una mica més abans de deixar anar qualsevol bajanada i tenir clar que la base de qualsevol discussió és el respecte mutu.

CLÀUDIA PLANA GUIXA

ARAMUNT