Casado, l’indigne

Després de sentir Casado dir que hi ha professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a un nen si parla en castellà o que li posen pedres a la motxilla si el senten parlar en castellà al pati, cal concloure que està desesperat per la por que se’l mengin Vox, Ayuso i la taca de la corrupció al PP, que no marxarà mai.

No és que el PP hagi renunciat a Catalunya, sinó que ha renunciat a la veritat. Casado necessita mentir per sobreviure. Ja fa anys que el PP ha donat Catalunya per perduda políticament, perquè comprova que com més mentides digui de nosaltres més vots aconseguirà a Espanya. Els corresponsals estrangers ho entenen tot quan els ensenyes el mapa electoral: la dreta capaç de guanyar a Espanya és irrellevant a Catalunya. No és veritat, doncs, que el PP sigui un gran partit espanyol. Una dada: PP, Vox i Ciutadans sumats tenen el 15% dels escons del Parlament. I ja no els amoïna gaire, han après que amb això en tenen prou per parar un Estatut, perquè allò que no guanyen a les urnes ho guanyen als despatxos.

Recordo el dia de l’altra gran mentida, aquella pronunciada pel rei Joan Carles en època d’Aznar afirmant que “mai es va obligar ningú a parlar en castellà”. La història és exactament al revés. De mestres que castigaven nens si els sentien parlar en català, la història n’és plena.

Insistint en la mentida de manera incendiària en un tema inflamable, Casado confirma que és un polític indigne de tenir cap responsabilitat sobre la convivència entre persones. Ara ens toca als catalanoparlants respondre-li de la millor manera: usant i compartint el català amb tothom.