Educació farà arribar les proves orals de català a tots els centres, però no els obligarà a fer-les
Simó havia proposat no fer-les perquè aquest curs suposaven un excés de feina per als docents
BarcelonaEl serial entre Junts i Esquerra per les proves orals de català a les escoles i instituts continua. Després de les anades i vingudes de les últimes setmanes, aquest dijous la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha celebrat que el Govern els ha traslladat "un nou plantejament que podria ser un punt de partida per desencallar la situació perquè donaria compliment a la demanda de Junts de fer les proves a tots els centres”. Tot i això, fonts del departament d'Educació consultades per l'ARA han evitat confirmar aquest retorn de les proves i han insistit a remetre's a la intervenció que la consellera d'Educació Anna Simó va fer dimecres al Parlament de Catalunya.
En aquesta compareixença Simó va assegurar que "després d'escoltar les reflexions del departament de Cultura i de les formacions polítiques", la conselleria "ha decidit que tots els centres rebin la prova oral de les competències bàsiques per revisar, si escau, el projecte lingüístic al llarg d'aquest any o fer avaluació formativa". Tot i que el fet que totes les escoles i instituts rebin la prova podria indicar que tots l'aplicarien, Simó també va insistir que serà el Consell Superior d'Avaluació qui "determinarà els centres que hauran de trametre-li els resultats per poder obtenir informació relativa al conjunt del sistema". A l'hora de la veritat, doncs, no hi ha cap certesa que totes les escoles i instituts examinin els alumnes d'aquesta competència, tal com sí que va passar el curs passat.
La consellera, però, sí que va avançar que de cara a l'any que ve "es millorarà el mètode d'avaluació perquè les proves orals puguin ser censals en les tres llengües oficials"; és a dir, per què, ara sí, les passin tots els centres en català, castellà i aranès.
Dues setmanes d'indecisió
Fa dues setmanes totes les alarmes van saltar quan el departament d'Educació va fer arribar una carta a les direccions d'escoles i instituts explicant que aquest any no haurien de passar les proves orals de català que es van implantar per primera vegada el curs passat. En aquell moment, Educació va justificar la decisió al·legant que s'havia decidit ajornar "excepcionalment un any la realització de proves orals censals a causa de la sobrecàrrega de treball per als centres que suposa la implantació de proves diagnòstiques noves aquest 2024".
La decisió d'eliminar les proves va comportar un terratrèmol amb Junts, que va paralitzar les negociacions pel Pacte Nacional per la Llengua. L'endemà, el departament d'Educació ja va fer un comunicat reculant parcialment. Llavors es va assegurar que la consellera havia "demanat" al Consell Superior d'Avaluació "mantenir les proves orals de català revisant-ne els criteris d’avaluació". Això sí, es concretava que les proves serien mostrals i que, per tant, només les farien 130 centres educatius a tot Catalunya.
Tot i fer-se enrere i descartar que tots els centres avaluïn el nivell de competència oral en llengua catalana dels alumnes, segons els càlculs d'Educació, el curs actual serà "el curs amb més avaluació del català". Segons va apuntar Simó a la cambra catalana, es dedicaran 35.000 hores a les proves de competències bàsiques de 6è de primària i 4t d'ESO i 90.000 hores a les proves diagnòstiques que s'implanten per aplicació de la LOMLOE a 4t de primària i 2n d'ESO.
