La Catalunya sencera amb un asterisc
El president Aragonès, més còmode en la gestió que en els discursos, per tarannà i perquè creu que Catalunya ha viscut una inflació conceptual en l'última dècada que ha arribat a buidar les paraules, repeteix des del primer discurs la idea de governar per al país sencer o per a la Catalunya sencera, i ahir va completar-la tot regalant un aforisme als seus nous consellers: "Davant de dubtes, grans consensos".
La comunicació és fonamental per a qualsevol govern, però a Catalunya més. Perquè en un país com el nostre, que juga a la lliga mundial dels subestats i amb una administració que no pot disposar plenament de l'esforç fiscal dels seus ciutadans, allà on no arriba l'homologació internacional de la seva existència hi ha d'arribar un imaginari fet del millor de la història i del present que resumeixi, de manera entenedora a fora i atractiva a dins, en què consisteix el ser i l'estar.
Per això, el concepte de la Catalunya sencera necessita un asterisc que remeti a una nota a peu de pàgina on es defensi explícitament, també als discursos, la discriminació positiva a favor dels elements en què està fonamentada la realitat nacional de Catalunya, el primer i principal dels quals és la llengua. El català està aguantant malament tant les envestides dels que el volen excloure dels grans consensos com la persecució judicial, la inferioritat legal, l’odi polític i mediàtic i les dinàmiques del mercat, que afecten el normal ús de la llengua entre els parlants. La llengua necessita el prestigi, l'autoestima i l’autoritat que emana de les institucions.
