El concepte nacional de la classe obrera, segons Comorera (1979)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[…]
Sorprèn la vigència de la tesi maurinista de les tres etapes del moviment nacional -burgesa, petit-burgesa i proletària- que Joan Comorera va recollir en el seu moment i que estava a la base de tota la seva elaboració sobre el fet nacional. Després de l’expulsió de Comorera (al llarg de la polèmica amb el qual el Secretariat del PSUC li va criticar l’adopció de la teoria de les tres etapes), el PSUC va tornar a fer seva aquesta tesi i l’ha sostinguda, amb més o menys matisos, fins a avui. Sobre la base d’aquest esquema general, el PSUC dels anys 40 amb Comorera al davant, va formular les diverses propostes polítiques que hem vist per a dirigir la tercera etapa del moviment nacional: l’etapa d’hegemonia proletària. Però des del punt de vista teòric, les fluctuacions conceptuals que s’hi observen són notables: després de la dissolució de la Internacional, Comorera assegurava que “els interessos polítics i econòmics vitals del moviment obrer en el seu conjunt coincideixen avui... amb la nació mateixa”, de manera que “la classe obrera ha esdevingut... la columna vertebral de la nació”. Per això, tant en una perspectiva socialista com de democràcia popular “en parlar de la massa popular com a entitat històrica que ha de reconquistar la nació, restablir la seva sobirania i construir la seva civilització, sorgeix amb esplendor enlluernadora la classe obrera, la classe dirigent, la columna vertebral de la nació”. [...] Ara bé, en determinats moments i en funció de les exigències polítiques, aquest protagonisme exclusiu de la classe obrera catalana quedarà difós dins de la perspectiva general de la classe obrera de tot l’estat, la qual, de vegades, es considera que forma un tot orgànic amb la classe obrera “de” Catalunya: “L’exercici del dret a la separació està lligat a les condicions objectives d’una situació donada i a l’absoluta prioritat del dret de la classe obrera a la dictadura del proletariat” [...] La perspectiva d’alliberament nacional es queda indissolublement vinculada a la perspectiva proletària a nivell de l’estat: “únicament la República Popular d’Espanya dirigida per la classe obrera permetrà a Catalunya el ple i lliure exercici del seu dret a l’autodeterminació”, ja que “la màxima garantia de Catalunya, a l’endemà de la victòria i per a la realització de les aspiracions nacionals, és la classe obrera castellana, la classe obrera espanyola, car ella sap i comprèn que no pot ésser lliure en un poble que oprimeixi altres pobles”. [...]
