Una conducta exemplar

"Estic fent que em respectis. T'he demanat sisplau que t'asseguis i que callis, i segueixes anant a la teva. No em fa falta trucar a la policia ni perdre aquí 20 minuts. Baixa". Amb aquestes paraules, una conductora d’autobús de Barcelona va fer fora un home del transport públic. Ell feia estona que l’estava molestant amb comentaris sexistes i ella feia estona que li estava demanant que parés. Fins que en va tenir prou. En una conducta exemplar gravada per un dels usuaris, va acabar fent fora del bus l’individu. Anava borratxo. I què? Per més que la justícia ens hagi ensenyat que si ells beuen és l’excusa perfecta per fer el que vulguin i si elles beuen han d’assumir tota la responsabilitat del que els passa, aquestes justificacions anacròniques ja no es toleren. Al vídeo, només una veu femenina fa costat a la conductora. Tot plegat, un gran exemple de com hem de reaccionar. En defensa de totes. No deixant-nos soles. Però ¿som culpables de no treure’ns sempre aquests individus de sobre? De tenir por? De no saber reaccionar en el moment adequat? En absolut. La resposta de la conductora, a qui naturalment hem entronitzat, és un fet encara excepcional. El seu exemple s’ha de donar a conèixer perquè ens adonem que és possible acabar amb aquest maltractament cap a les dones. I perquè recordem que no és gens excepcional l’actitud d’aquests homes masclistes que es creuen amb el dret de poder assetjar verbalment les dones. Homes que després demanen que s’esborri el vídeo “perquè la meva dona s’enfadarà”. El que no pensen és que ens enfadem totes les dones, no només la seva. I enfadar-nos és poc. Però potser s’adonen que la bona notícia és que les dones, fartes que actituds com la seva formin part de la nostra vida quotidiana, els fem callar cada vegada més. I la societat entén, també cada vegada més, que no podem continuar vivint d’aquesta manera. Encara que hi hagi qui ho minimitzi dient que “no ha fet res greu”. Fins que no li ho fan a la seva filla. O ni això. Els canvis demanen paciència i saber que hi haurà persones que no canviaran mai. El miracle és avançar malgrat les roques que ens tallen el camí. I avancem. A vegades, molt menys del que voldríem. Certament. 

Que l'home acusat d'assetjar l'artista Paula Bonet hagi estat absolt dels delictes d'assetjament, amenaces i trencament de les mesures cautelars perquè la magistrada ha decidit aplicar-li l’eximent que pateix un trastorn erotomaníac, ens desespera. L’assetjador no entrarà a la presó. A canvi, ingressarà en un centre psiquiàtric. Mentre el masclisme sigui tractat com una malaltia no hi haurà justícia. “És un argument clàssic per sostenir el masclisme i no assenyalar el que passa veritablement quan hi ha homes que odien les dones, com en aquest cas", assenyala l’advocada de Bonet, Carla Vall. Efectivament. I amb l’argument de la magistrada, nosaltres ens quedem sense arguments per convèncer les dones assetjades que denunciïn. I se’ns queda la ràbia a dintre. I el dolor. I la impotència. I la por. La por. 

Rematem-ho. Una dona estampa un got contra l’home que suposadament prova de magrejar-la en una discoteca. La Fiscalia demana a l’home 15 mesos de presó per abusos sexuals i tres anys de presó a la dona per lesions. No podem defensar una dona només perquè és una dona. Hi ha dones culpables i hi ha homes innocents. Potser si la majoria de dones estampéssim gots seria més senzill creure en la seva innocència d’entrada. Al masclisme li ha funcionat. I li continua funcionant. Necessitem moltes conductores de bus, encara.