La consciència del consumidor nadalenc

Demà passat encetarem un desembre congelat des del punt de vista de la psicologia del consumidor, que hi arriba amb el cor glaçat i encongit. La suma de realitat econòmica negra, discurs pessimista i por al futur bloqueja decisions, frena impulsos, però alhora som conscients que aturar la roda del mercat és empitjorar-ho, que això mig funciona quan el diner circula. No parlo del que no pot gastar, aquest no té alternativa, sinó del que podria viure un Nadal semblant als anteriors, però està espantat i entén que no queda bé consumir per consumir. I alhora sap que si ell que pot també s'està de gastar per festes empitjorarà la situació del veí, que esperava un percentatge alt del negoci en desembre. Entre botiguers dels pobles aquesta era la solidaritat comercial intuïtiva. Si ell em compra el pa , jo l'embotit: ens hem de donar vida els uns als altres. Serà un Nadal curiós, antropològicament parlant. En els anys de bonança la gent gastava amb remordiments, però gastava. Criticàvem el consumisme nadalenc amb duresa mentre n'érem practicants desbocats. Dèiem que calia frenar, però a última hora els nens no donaven l'abast de regals. Paradoxes de la vida: quan més preparats estem per ajustar despeses festives, just ara té un punt de patriòtic gastar. Consumir o no consumir, ara massa ara poc, sempre acaba afectant la nostra consciència.