30 d’abril: No en tenen mai prou

Periodista i escriptorA LA PREMSA ESPANYOLA l’anunci de la dissolució d’ETA s’està presentant com una mala notícia. Sobta que els qui van aplaudir amb entusiasme el combat contra l’existència d’ETA, tant amb mètodes convencionals com amb no convencionals, mostrin ara tan poca alegria per la seva desaparició. Haurien d’estar exultants per la seva victòria. No ho estan. Al contrari, semblen voler-nos convèncer que de fet no han guanyat, que ETA continua viva, que els fets d’Altsasu ho confirmen. Aquest mal humor per la dissolució d’ETA té un punt d’estratègic: el règim de la Transició va obtenir en la violència d’ETA l’aval per dur moltes coses al límit. Sense ETA hi ha coses substancials del règim que queden sense coartada. Però hi ha també un factor de cultura política. En el pensament conservador espanyol d’arrel contrareformista, que qualla en el XIX -i que ha abduït bona part de l’antic pensament progressista-, la veritable victòria exigeix la plena humiliació de l’adversari. No n’hi ha prou amb guanyar. L’adversari ha de quedar humiliat davant de tothom. Per això la noció de negociació els repugna, perquè exclou la humiliació. Per això no en tenen mai prou: perquè ni la victòria els satisfà, ni mai no trobaran que se’ls demana prou perdó.