09/07/2020

Els darrers salvatges. El rei Yoteté (1936)

2 min
Els darrers salvatges. El rei Yoteté (1936)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsL’amistat entre el capità de marina Abel Dupetit-Thouars, i el rei de Tahuata, Yoteté (que tan funestes conseqüències havia de tenir), va nuar-se el 1838 a Vaitahú. Dupetit-Thouars, tan bon diplomàtic com bon marí, duia a bord, convenientment dissimulats, no menys que dos missioners catòlics disposats, segons sembla, no solament a convertir salvatges, sinó a col·laborar a la conquista pacífica de les Illes Marqueses. El francès començà per obrir els seus braços, el seu rebost i els seus paranys a l’innocent Yoteté. Les cròniques diuen que el rei de Tahuata anava cada dia a dinar a bord, i es mostrava orgullós de les quatre canonades amb que el vaixell francès el rebia. [...] Quan Dupetit-Thouars va comprendre que l’hora era arribada d’insinuar-se políticament a Yoteté, desembarcà els dos missioners. “Amb ells, s’implantava la França -diu el reverend Delmas-, puix que introduïm a les Marqueses la nostra llengua i les nostres consuetuds.” [...] Quan la Venus aixecà l’àncora i singlà vers Taití, “deixaren al reietó polinesi -diu Rollin- un pavelló roig i blanc, present modestíssim que omple d’orgull el cor ingenu de Yoteté.” [...] Anys després, quan l’almirall Dupetit-Thouars arriba novament a les Marqueses, ja no era en viatge d’exploració i tempteig, com en 1838, sinó per a “prendre possessió” de l’arxipèlag, en nom de França. Així que la Reina Blanca va ormejar a la badia de Vaitahú, un dels missioners francesos que la Venus havia deixat en aquella illa va precipitar-se a preparar el rei per a la visita. L’amable Yoteté va córrer a fer acatament al seu benvolgut amic Dupetit-Thouars, que el féu rebre amb honors militars. [...] Però l’innocent rei de Tahuata no veia el fi somrís dels oficials francesos, i els seus braços honrats de primitiu s’obriren amatents per a rebre “l’amic”. L’amic va deixar-s’hi caure, i el bes de Judes fou dipositat damunt la vella faç tatuada. El missioner -intèrpret- diplomàtic, parlà a Yoteté. No sabem exactament el que va dir-li perquè els testimonis de l’escena no han fixat aquest punt. Max Radiguet, que era un d’ells, escriu simplement: “Per mitjà del pare Francesc, la presa de possessió i el desembarcament de tropes fou fixat per l’u de maig. “Ignorem si Yoteté va comprendre mot per mot la proposició dels francesos i les condicions que va acceptar. És molt difícil d’imaginar-se els sentiments del rei de Tahuata, en renunciar per sempre al patrimoni dels seus avantpassats a favor d’una potència estrangera. [...] ¿Sabia Yoteté el que feia en renunciar? ¿A quines subtileses diplomàtico-oratòries va lliurar-se el pare Francesc en proposar “el negoci” a Yoteté? [...] Si no hagués existit engany de més o menys envergadura, creureu que cap rei de cap país, per innocent i primitiu que fos, consentiria, sense discussions ni protestes, lliurar el patrimoni dels seus avantpassats a canvi d’una casaca de vellut?

stats