El Congrés dels Diputats rebutja la proposta de Vox, amb el PP a favor, per prohibir aquest tètric drap negre que cobreix de dalt a baix algunes dones islàmiques, amb una reixeta per als ulls (tot un detall), anomenat burca. Junts ha presentat la seva pròpia proposta per prohibir-lo, i el PNB proposa crear una subcomissió i demana que se’n faci “un debat serè”. Sílvia Paneque, del PSC, ha dit que genera "neguit" dins la societat catalana, i que cal estudiar-ho des del punt de vista de la "seguretat" i des de la seva naturalesa d'element "d'identitat que pot tenir elements de confrontació entre persones".
Fer-ne un debat serè. Quina gràcia. Jo trobaria potser bé un debat serè sobre el mocador al cap (i sobre les rastes dels rastafaris i les perruques de les jueves ortodoxes), però fer un debat serè sobre aquest instrument de tortura em sembla boig i inadmissible. Que es pot fer un debat serè o no serè sobre maltractar els animals domèstics? No. No hi ha debat. I dic sobre els animals domèstics, perquè les dones amb burca que veig per Manresa, darrere el marit, de vegades assegudes en cafeteries amb ells alimentant-les amb la cullera, m’ho semblen, d’animals domèstics. Tal qual. Animals domèstics. Res més.
Per fer un debat serè sobre el burca caldria una qüestió molt important i bàsica. Que les dones que el pateixen poguessin debatre. Explicar com les satisfà tapar-se cada dia i caminar vigilant de no caure per culpa de la falta de visió lateral. Però això, esclar, no passarà, perquè una anul·lació així del cos és també una anul·lació de l’ànima. Qui el tindrà, el debat serè? Els imams i els marits? Au, va.
