Declaracions de l’abat Escarré a 'Le Monde' (1963)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’entrevista de José-A. Novaïs (Madrid, 1925-Cadis, 1993) per 'Le Monde' (14-XI-1963). Traducció pròpia. Dimarts farà seixanta anys de la publicació d’aquestes paraules de l’abat Aureli M. Escarré (l’Arboç, 1908-Barcelona, 1968). Van impressionar molt en difondre's aquí furtivament. Empès pel govern, Escarré es va exiliar el 1965. A Novaïs li van retirar el carnet de periodista.
En el cor de Catalunya s’eleva, quasi verticalment sobre la plana, una muntanya que per les seves formes estranyes s’ha guanyat el nom de Montserrat (muntanya serrada). La tradició conta que la Verge “moreneta” va ser trobada allí en temps antics i de llavors ençà la muntanya santa ha esdevingut un lloc eminent visitat cada any per un milió de pelegrins i la llar espiritual de gairebé tots els catalans. [...] Vetllant la imatge de la Verge i flotant entre núvols a redós de la muntanya apareix un monestir benedictí, punt de trobada de persones de tendències ben diverses, centre d’irradiació cultural que ultrapassa els límits de Catalunya i fins i tot les fronteres d’Espanya. [...] L’abat Escarré ha estat la primera autoritat de la jerarquia espanyola, l’única potser, que ha gosat denunciar la contradicció que, segons ell, existeix entre la veritat evangèlica i el règim espanyol. “Allí on no hi ha llibertat autèntica, no hi ha justícia; i és el que passa a Espanya”, ha dit fa poc en una de les seves homilies. L’abat ens rep paternalment amb tot l’amor que els fills de sant Benet tenen per l’hoste, que simbolitza per ells, Jesucrist pelegrí. –Què pensa la Vostra Paternitat del moment actual d’Espanya? –Espanya, aquest és el gran problema, encara es troba dividida en dos bàndols –ens diu ell–. No tenim darrere nostre 25 anys de pau [eslògan del franquisme], sinó 25 anys de victòria. Els vencedors, comptant-hi l’Església, que es veié obligada a lluitar al costat d’aquests últims, no han fet res per tal d’acabar amb aquesta divisió de vencedors i vençuts: això representa uns dels fracassos més lamentables d’un règim que es diu cristià, però que no obeeix els principis bàsics del cristianisme. [...] Els monjos de Montserrat estan a punt d’editar, en català, una Bíblia crítica monumental. L’edició popular de l’encíclica “Pacem in terris” en llengua catalana ha arribat, en dos mesos, a una venda de cent mil exemplars! La llengua catalana sembla que representi un problema pel govern, que prohibeix els diaris en aquesta llengua. Dom Escarré ens parla d’aquest “problema”: –Catalunya és un dels típics exemples al qual es pot aplicar l’encíclica pel que fa a les minories ètniques. L’estat ha d’afavorir aquestes minories i la seva vida cultural: el règim espanyol entorpeix el desenvolupament de la cultura catalana. [...] –Diuen que els catalans són separatistes? –En una gran majoria –contesta Escarré–: els catalans no som separatistes. Catalunya és una nació, entre les altres nacionalitats espanyoles. Com tota minoria, tenim dret a la nostra cultura, a la nostra història i als nostres costums, que tenen una personalitat pròpia dins d’Espanya. Som espanyols, no pas castellans. [...]
