Deixa l’aranzel i toca el cel

Ho explicava el periodista Albert Rigol a l'ARA: finalment, el vi europeu que s’exporti als Estats Units serà gravat amb un 15% d'aranzels, després de l’acord entre Brussel·les i Washington.

Els Estats Units són un mercat important per al sector del vi de casa nostra. Hi ha cellers que venen la major part de les ampolles allà. És un mercat —o era— estable i que sol apreciar els vins i els escumosos que els arriben d’aquí. Els consumidors d’allà saben que són dels millors del món.

Aquests aranzels, que, almenys ara, ja són una realitat estable, han de ser una oportunitat per als consumidors catalans. No pot ser que els americans coneguin i, per tant, apreciïn els nostres vins més que nosaltres. Les vinyes, que creixen en aquest indret del mediterrani des de fa segles i segles i segles, formen part de la nostra cultura, de la que duem més endins. Crist, un gran influencer, va donar a menjar, com ha quedat escrit en un dels llibres més importants de tots els temps, el pa que era el seu cos i el vi que era la seva sang. És un acte d’una gran bellesa simbòlica, que ens demostra, sobretot, que el vi no era un “verdejito-fresquito”, sinó més aviat un “Sangre de Toro”.

Aquestes vacances que comencen, noves de trinca, avui mateix, han de servir perquè tots nosaltres gaudim, cada dia, d’un vi dels nostres territoris, tan diferents. Del Bages, de Tarragona, de Costers, del Montsant, del Priorat, de la Conca, de Catalunya, del Penedès, d’Alella, de l’Empordà, de la Terra Alta. I a tothora amb cava, sisplau. Fent aquest gest plaent de brindar amb vi nostre ens agermanem amb Plini, estem participant de la cultura i a sobre endrecem el paisatge. Que no se’ns el beguin tot ells.