Departament de la Guerra

No sabem com acabarà tot plegat, però per si algun dia els historiadors es pregunten si els humans del 2025 no vèiem el curs alarmant que estaven prenent els esdeveniments, la resposta és que sí que ho vèiem. ¿Com no ho havíem de veure, si passava de dia i davant dels nostres nassos?

Dimecres la Xina va organitzar una de les desfilades militars més grans de la història, amb la presència dels presidents de Rússia i Corea del Nord, i a continuació el president dels Estats Units va canviar el nom del departament de Defensa pel de departament de la Guerra, que havia estat el nom tradicional durant un segle i mig. “Defensa és massa defensiu”, havia dit dies enrere, coincidint amb l’ordre de fer sortir els soldats a patrullar pels carrers de la capital. Era el mateix president que havia enviat la gent a assaltar el Congrés per impedir la proclamació de la victòria electoral del seu rival.

Sí, vèiem això, com vèiem l'ascens dels partits amb discursos d’odi, la UE aconsellant-nos de tenir a punt un equip de supervivència, el canceller alemany justificant que el seu país havia de tenir l’exèrcit més gran d’Europa i el rearmament dels països de l’OTAN fins al 5% del PIB. Hem vist això, i hem vist Israel convertir Gaza en un abocador de runa, i Rússia envair Ucraïna.

Aleshores potser la pregunta del futur serà com era que una societat tan conscient del que passava es va deixar bullir com la granota. Potser perquè ens havien distret, dividit i empobrit fins a deixar-nos sense valentia ni unitat per rebel·lar-nos, i ens sobrava por disfressada de comoditat, mentre desitjàvem molt fortament que la pròxima desgràcia no ens toqués a nosaltres per l’eficaç procediment de creuar fermament els dits.