02/12/2021

Des d'Àustria ho entendríem potser millor

2 min

Ha anunciat la seva retirada de la política Sebastian Kurz, que ha estat líder del Partit Popular Austríac (ÖVP) des del 2017 fins ara mateix, i que durant aquest temps ha estat canceller d'Àustria en dues ocasions i amb dues aliances de govern antagòniques: la primera, entre desembre de 2017 i maig de 2019, quan va haver de dimitir per un escàndol que ens va agafar de prop, perquè va rebre el nom de cas Eivissa. El segon mandat com a canceller va durar de gener de 2020 a l'octubre passat, quan Kurz va tornar a dimitir per un altre escàndol, aquesta vegada de manipulació d'enquestes electorals i malversació de cabals públics. En el primer mandat, el seu soci de govern era el partit d'extrema dreta FPÖ (Partit de la Llibertat d'Àustria; a tot arreu aquesta gent malda per fer-se seu el nom de la llibertat), i va ser precisament el seu màxim dirigent i aleshores vicecanceller, Heinz-Christian Strache, qui va aparèixer en un vídeo gravat a Eivissa conversant amb interlocutors als quals prometia contractes públics a canvi de finançament il·legal. Ara els socis amb qui governa l'ÖVP són els Verds, de manera que el canvi d'aliances va ser, literalment, radical, de la Seca a la Meca.

A més a més, Kurz té 35 anys, i, si ens cenyim al seu currículum, podria ser un cas sorprenent de carrera política fulgurant. Ara bé, tal vegada és més aviat un dels exponents més significatius d'una certa manera d'entendre la política en què l'única cosa que importa és assolir el poder i mantenir-s'hi, amb el benentès que qualsevol cosa semblant a uns principis ideològics i ètics és el primer a caure pel camí (si no és que ja s'hi ha renunciat d'entrada). Ara es retira afirmant que les acusacions de corrupció han fet minvar allò que ell anomena “el meu entusiasme”, i que tal vegada seria més exacte descriure com la seva fam de poder. Ara bé, val la pena apuntar una cosa: fins i tot a un paracaigudista nat, un aventurer de la política i un viciós del poder com Kurz, les acusacions de corrupció el fan aturar-se, renunciar a un càrrec i retirar-se de l'activitat pública. Si no han vingut d'ell (segurament no), aquestes decisions deuen haver vingut motivades des del partit: algú a la dreta austríaca entén que la política ho pot aguantar quasi tot, fins i tot canvis d'orientació i d'aliances abracadabrants, però no pot aguantar la corrupció.

El títol d'aquest article juga amb el d'un poema de Salvador Espriu, Amb música ho escoltaries potser millor, i amb la fama que té Àustria com a país devot de la música. La contraposició amb el Partit Popular Austríac ens pot ajudar a entendre potser millor el rastre que representa un altre Partit Popular, l'espanyol, amb la seva tradicional defensa a peu i a cavall de la corrupció i els corruptes (tret dels que li fan nosa o s'han de sacrificar). I una altra imatge a tenir en compte és la de la fermesa del govern austríac en la protecció de la salut pública: amb bon criteri, estudien sancions de fins a 7.200 euros contra els no vacunats.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats