Després d’una setmana tràgica. Les pacients

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAquesta és la primera glosa que escriu el Glosador darrere la Tragèdia barcelonina, darrere la Tragèdia catalana. I diu la veu del Glosador, de lluny estant -d’una vila estant que és plenament civil-, de Ginebra la intel·lectualista-, diu la veu del Glosador; “¡Oh Barcelona, oh Catalunya! ¿què us han fet?” Perquè a n’ha mi no em sembla retrobar-vos en res de tot això sinó com a pacients, oh Barcelona, oh Catalunya... -Tragèdia, argument de tragèdia, i ses causes, i ses ocasions i sos personatges no vénen de vosaltres, no porten noms vostres, no sonen amb el vostre accent a les orelles, que, obeint al cor anguniós, escolten de lluny... -I així les cases de la ciutat meva, i així els camps de la terra meva, no han estat sinó una decoració -una decoració que arborava i s’enrunava, -una decoració per a que els qui jugaven la tragèdia -però ¡ai! cosa veritable, cos i ànima per als pacients, cosa veritable per a vosaltres, silencioses gents catalanes, que hi teníeu la vida i la sang...-Dolor dels dolors: lo que era realitat per a vosaltres, per als altres no era més que una decoració. Així, destruïen. Gents catalanes! Silencioses gents catalanes! Mudes gents catalanes! Eternament pacients gents catalanes! ¿On sou? ¿Què penseu?... Elevem penosament nosaltres bastides de civilitat; però ens diuen que nosaltres no som vosaltres, i que mentre les bastides munten, l’edifici no creix al dins; i per estones, en les desil·lusions, nosaltres no ens sabem defensar de creure-ho. Però a l’altre dia, hi ha una gran tragèdia... -I resulta que no heu estat vosaltres tampoc. Oh, gents catalanes!... Me faríeu desitjar gairebé que el mal vingués de vosaltres -amb tal que alguna cosa de tangible d’històric, vingués de vosaltres...