“Después sacaré la cabeza”

És veritat que de tant en tant ens aniria bé treure el cap a passejar, perquè descansés una mica. Sobretot aquests dies, que els partits polítics intenten que ens hi entri tant de fum. Perquè no sé si heu tret el cap pels programes electorals, però semblen una competició per veure qui promet les coses més impossibles de complir. En tot cas, res de nou.

Diumenge que ve, qui pugui i vulgui, traurà el cap al seu col·legi electoral, és a dir, perquè ens entenguem, es passarà pel seu col·legi electoral. A veure, no em mireu malament, dic això perquè em comença a preocupar haver d’anar explicant (a catalanoparlants, sí) què vol dir treure el cap. Ei, que ho repetiré fins que calgui: “Anar a un lloc a fer una cosa determinada sense estar-s’hi gaire estona”.

I tant que passar-se existeix en català, ningú ho posa en dubte. Per exemple, un menjar es passa si es fa malbé i també et pots passar amb la sal i fer-lo malbé tu. I et pots passar les normes per molts llocs (tots indecorosos, si pot ser). Però, quan plegues de treballar, no et passes per casa d’un amic, hi treus el cap o t’hi arribes. Sí, amics, arribar-se ha admès sempre aquesta pronominalització en català. Per què no ens fa el pes? ¿Perquè sona antiquada? ¿Perquè no la diu ningú? ¿Perquè en castellà no diuen llegarse? Ves per on, en castellà també existeix però no està ni de bon tros tan estès com pasarse. I, encara més ves per on, al DRAE no hi apareix aquesta accepció de pasarse. És a dir, tant en una llengua com en l’altra, el pas de passar a passar-se és recent. Ara bé, no cal dir que en castellà aquest tipus de pronominalització és molt més habitual i, de retruc, fa que també sigui habitual en català: si no, mireu com, cada cop més, molts es pugen a la moto, es baixen del cotxe i se surten de la carretera, per no parlar del carregós caure’s, que ens fa caure l’ànima als peus als que tenim fills a l’escola.

I encara no passem de passar perquè, atenció, el Barça ha passat l’eliminatòria de la Copa del Rei; bé, segons van dir al TN de TV3, ha tret endavant l’eliminatòria. Podem esquinçar-nos les vestidures tant com vulguem, però aquest calc barroer de sacar adelante cada cop és més freqüent. ¿O no n’hi ha que treuen endavant negocis? No demano que tots hagin de reeixir però mira que és fàcil tirar-los endavant (fàcil de dir, esclar, no de fer).

Els que no haurien de reeixir són els candidats que s’omplen la boca de solucions miraculoses per sortir endavant (una altra expressió que estem en procés d’adoptar del castellà). Ara que, ben mirat, llavors no en reeixiria cap, o no reeixira cap, com ja ens estem acostumant a sentir. Així doncs, ara que el pronom en va més de baixa que mai, a veure qui és el guapo que passa de calcs i aposta perquè ens en sortim.