Dimissió del president del govern espanyol

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAcudit d’Antoni Turnes i Ardanuy, Turnes (Barcelona, 1930-1997), a Tele/eXpres (2-VII-1976). El dia abans, Carlos Arias Navarro havia renunciat a continuar com a president del govern espanyol. Fa 40 anys les pressions de tota mena encara obligaven a dimitir els polítics espanyols, tot i que les institucions i les formes polítiques de la dictadura es mantenien ben vigoroses. No feia encara un any de la mort de Franco al llit, malalt. Arias Navarro va dimitir per pressions que li arribaven de totes bandes: dels immobilistes del règim, que el consideraven “tou”; de l’oposició democràtica i de la premsa combativa, que el consideraven reaccionari; dels Estats Units, que temien que la mediocritat i l’obstinació d’aquell governant provoquessin el creixement dels moviments d’extrema esquerra, i, en plena Guerra Freda, la inestabilitat en un estat europeu aliat; i, sobretot, del rei, que l’havia qualificat de “desastre sense pal·liatius” en una conversa amb el periodista Arnaud de Borchgrave (Brussel·les, 1926-2015) publicada com a crònica a Newsweek (26-IV-1976), i reproduïda en aquesta secció el dilluns 18 de febrer del 2013. Arias Navarro va dimitir dos mesos després d’aquella aparent indiscreció periodística, políticament calculada, que havia publicat un setmanari de referència i prestigi internacionals.