Expliquen a Catalunya Ràdio que la DGT actualitzarà alguns pictogrames dels senyals de trànsit. Per exemple, el senyal del cérvol que representa “animals salvatges” serà canviat pel d’un senglar. Això és una mala notícia. Vol dir que se’n perpetua la presència. També canviaran el de la màquina de tren amb xemeneia, que indica que a prop hi ha un pas a nivell, o una via (acabo de fer l’examen teòric i ja no me’n recordo), pel d’un tren més modern, sense fumarola. I també el que indica “escolars a prop”, que és el d’un nen que corre agafat de la mà d'una nena, més petita.
Els pictogrames són això: pictogrames. Són representacions esquemàtiques i, tot i que avui els trens no funcionin amb caldera, tots nosaltres entenem “tren”. Amb els pictogrames moderns, per exemple, sovint costa distingir entre un autobús i un tramvia. Però el del nen que corre agafant la nena és tota una altra cosa. Les declaracions de la portaveu de la DGT anaven encaminades a assumir les noves realitats, i la igualtat, si més no entre pictogrames. Si el nen que agafa la nena (que és més petita) està demostrant poder i domini de l’home sobre la dona, podem posar una nena que agafa un nen, més petit. Però llavors algú ens dirà que la nena està exercint el rol de cuidadora i que això és perpetuar els clixés. Si posem una nena que agafa una altra nena més petita, ens passarà el mateix. ¿Ens preguntarem on són els nens que no tenen cura dels petits? Si posem, en fi, un nen agafat de la mà d'un altre nen, més petit, direm que en els senyals de trànsit només hi ha matxirul·los.
Entenc que hi ha dones embarassades i homes embarassats, perquè vivim en un món apassionant, però al pictograma dels seients preferents del tren, que representa una dona embarassada, no li posaria barba, perquè ja s’entén que a un home embarassat també el deixarem seure. Em sembla bé donar visibilitat a la dona. Però no a la dona pictograma.
