La droga

Em pregunto com deu estar sent aquest confinament per a les persones que tenen la dissort d'estar enganxades a la droga. Entenc que els camells, aquests dies, poden fer menys sortides, o cap, i els necessitats de verí també.

La droga mena la vida de les persones enganxades, fins al punt que, en condicions normals, sense coronavirus, no viatgen si no se’n poden emportar, i no troben divertit res (quedar, anar a un bar, anar al cine) si no és amb droga. Llegeixo aquests dies que a la presó hi ha molts nervis perquè no es poden fer els vis-a-vis ni rebre paquets. Entenc el dolor immens dels presos sense les famílies, les parelles i les coses que els arriben. Però penso també que una part d’aquest nerviosisme pot ser la falta de droga. Permeteu-me, per cert, que no m’escandalitzi que a la presó hi hagi droga il·legal, ja que a fora de la presó també n'hi ha. Jo legalitzaria i regularia.

Sé que entre els que fan servir droga hi ha respectables nobles, representants de la llei i l'ordre i diversos professionals públics, però aquests segur que tenen assegurat el subministrament. Segur que els més previsors, en imaginar el que arribaria, van comprar-ne dosis de més. Però la droga és cara i hi ha qui, per procurar-se-la, ha de robar carteres, estafar els parents o demanar caritat. Per tant, m'imagino cases amb diversos confinats, un dels quals cocaïnòman. I m’imagino un infern per a tothom. I m’imagino que aviat en sentirem a parlar.