TOVALLONSNEGRES

Pablo Hasel

Twitter i les activitats de barri (com ara els concerts) estan substituint, en molts casos, la informació tradicional

Dos o tres músics han expressat solidaritat amb Pablo Hasel, el raper que s’enfronta a la presó i a 40.000 euros de multa per tuits i una cançó que, diu la fiscalia, són “delictes d’enaltiment del terrorisme i calúmnies i injúries contra l’Estat, la policia i la Corona”. Nacho Vegas deia que no li agrada el que fa Hasel i que segurament a Hasel no li agrada el que fa ell, però que li dona suport. Àlex Torío s’hi solidaritzava “per damunt de ser als antípodes artístics”. El mateix que va fer l’escuma de la intel·lectualitat i la tertulianitat amb Charlie Hebdo.

No sé com hem arribat fins aquí. O potser ho sé. Hem arribat fins aquí perquè Twitter i les activitats de barri (com ara els concerts) estan substituint, en molts casos, la informació tradicional, que controlen les empreses que paguen els mitjans. Recordo aquella cançó que es deia Matar hippies en las Cíes, de Siniestro Total, d’ara fa unes dècades. Clarament era una lletra irònica, però em pregunto què passaria si es publiqués avui. Seria delicte? Si la resposta és “no”, canviem els hippies per membres de la reialesa o membres del govern o membres de segons quin partit. Si la cosa canvia, pensem, llavors, que no tots els espanyols som iguals, com diu la Constitució. Els membres de la chirigota de Cadis que demanaven -també irònicament- tallar el coll al president Puigdemont estaven exercint el seu dret a la llibertat d’expressió. Amb el mateix mal gust o bon gust que Pablo Hasel o els ninotaires de Charlie Hebdo. És necessari, doncs, des del dret a la llibertat, que els membres de la chirigota es preguntin si algú els hauria vingut a detenir si haguessin fet el mateix amb el rei. Amb Soraya Sáenz de Santamaría. Amb Ana Rosa Quintana. Amb els policies que van atonyinar votants l’1 d’octubre. I si la resposta és “sí”, potser Pablo Hasel té raó. D’aquí el silenci.

Més continguts de