08/04/2022

Engreixar el Codi Penal en nom del feminisme

2 min

No hi ha res que doni més gust a governs d'esquerres o dretes que crear nous delictes. És una manera fàcil i barata de fer front a problemes o demandes socials. Normalment no soluciona el problema de fons, però es fa alguna cosa. Aquesta setmana, en nom del feminisme, s'acaba d'aprovar una reforma per castigar l'assetjament a les dones que acudeixen a les clíniques d'avortament –i als treballadors– amb penes de presó de tres mesos a un any o feines en benefici de la comunitat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ens pot semblar terrible que les dones que avortaran siguin titllades d'assassines per fonamentalistes cristians o hagin de veure esgarrifoses imatges de fetus destrossats. Però per molt mesquí que ens sembli, la millor solució no és fer front a aquest fet amb més penes o més policia. Primer, perquè ja tenim l'experiència dels delictes d'odi, pensats per combatre els atacs a les minories –racials, sexuals– i que avui s'estan aplicant per allargar processos i augmentar penes a activistes socials per odi a la guàrdia civil o als nazis. Per molt bona intenció que es tingui, aquesta norma obre la porta a noves lleis que persegueixin la protesta social legítima. Qui diu que en un futur no es prohibirà manifestar-se davant d'un banc? I segon: cal interrogar-se pel fons de la qüestió. Aquí el problema és que a l'estat espanyol només el 15,4% dels avortaments es van realitzar a la sanitat pública –amb dades del 2020–. I per als ultres és més fàcil identificar i assetjar les dones que interrompen el seu embaràs anant a clíniques especialitzades que si acudissin a un hospital on hi ha més diversitat de pacients. El que caldria fer –i és el que no vol encarar aquest govern– és regular l'objecció de consciència dels metges a la sanitat pública perquè no hi hagi hospitals sencers i fins i tot comunitats senceres on no es fan avortaments. Per descomptat, també és una mesura més complexa i difícil d'implementar, ja que implicaria una confrontació a diversos nivells. Però si es diu que es parla des del feminisme, com diu que fa aquest govern, això hauria de ser innegociable. I no només per combatre l'assetjament, sinó per garantir unes condicions imprescindibles a l'hora d'exercir un dret que avui està ple de barreres.

No sabem si aquesta mesura aturarà l'assetjament o es prepara el terreny per al martiri dels fonamentalistes. El que sí que sabem és que més Codi Penal implica més recursos públics destinats a policies i al sistema jurídic, recursos que podrien dedicar-se a millorar les condicions de vida o els serveis públics, com a via més efectiva d'encarar els problemes socials. Des del feminisme de base també es demana una aposta decidida per l'educació sexual a les escoles per prevenir els avortaments, cosa que el govern ha tornat a ficar en un calaix. Ja ho sabem, engreixar el Codi Penal és més fàcil, sobretot quan es fa en nom del feminisme. Darrerament sembla que dona punts.

Nuria Alabao és periodista i antropòloga
stats