A mesura que es van tancant els comptes financers del 2023, es confirma que els beneficis dels principals bancs del país batran rècords. No ve de nou. Els resultats trimestrals apuntaven maneres. El motiu d'aquests beneficis és ben senzill: les entitats cobren més pels diners que presten –en hipoteques o crèdits– i paguen menys pels dipòsits bancaris. Però, per què es remuneren poc els dipòsits? Puc oferir una explicació i una sospita no confirmada.
L’explicació: els bancs no necessiten els nostres diners. Arran de la crisi financera, els marges de liquiditat es van ampliar generosament per prudència. Una situació afavorida pel Banc Central Europeu, que va prestar als bancs a llarg termini en unes condicions molt favorables. I aquesta liquiditat és més acusada a la banca espanyola, en comparació amb altres països de la Unió Europea. Per tant, les entitats financeres tenen tot el que necessiten per cobrir la possible demanda de crèdits i hipoteques, que com que s’han encarit també està frenada. De fet, la competència entre els bancs recau en atraure clients (solvents) que es vulguin endeutar. A la resta se’ls busca per vendre altres productes més profitosos, com les assegurances o els fons d’inversió.
La sospita: l’existència d’una col·lusió tàcita entre els principals bancs per mantenir les remuneracions dels dipòsits baixa. És a dir, posar-se d’acord sense dir res. Mirar-se de reüll i, com qui no vol la cosa, posicionar-se en la mateixa línia. Aquestes pràctiques són més probables en mercats altament concentrats, com és el sector bancari. I, si això estigués passant, seria responsabilitat política posar-hi remei. En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, afirmava que aquest organisme no té eines per investigar si existeixen aquestes pràctiques i formulava una petició expressa als partits, en plena campanya electoral, perquè fos dotat d’aquestes competències. També a l’estiu, Nadia Calviño va demanar a les entitats financeres una millor retribució dels dipòsits bancaris. Però la resposta ha estat tèbia.
Per la seva banda, la banca també apel·la a la bona competència. I ho fa servir davant dels tribunals per qualificar d’injust l’impost extraordinari que grava en un 4,8% els seus ingressos per interessos i comissions. Un impost que només es paga a Espanya i que, per tant, suposa un greuge comparatiu respecte a la seva competència europea. Un impost que va néixer el 2022, com una mesura extraordinària i amb una data de caducitat de dos anys, però que ha transmutat: s’ha estès a l’any 2024 i, a més, s’hi ha afegit la intenció política de convertir-lo en permanent. Un impost que, de manera agregada i fins al setembre del 2023, va ser de 1.100 milions d’euros.
Potser de manera indirecta, amb col·lusió o sense, les entitats financeres han decidit traslladar el cost d’aquest impost extraordinari als ciutadans. I si la banca, en el futur, guanya els recursos interposats a la justícia, podria ser que el govern es veiés obligat a retornar-li la recaptació. Ho haurem pagat dues vegades. Són molts condicionals, ho sé. Però vigilem-ho.
A conseqüència d’aquesta situació, la composició dels estalvis de les llars s’està modificant. Segons dades del Banc d’Espanya, els dipòsits bancaris se substitueixen per productes financers més complexos: fons d’inversió i productes de rendibilitat fixa, sobretot lletres del Tresor. Els crèdits també es redueixen, i s'han situat a la xifra més baixa des de 2021. Tant l’augment de l’estalvi com la disminució dels crèdits són conseqüències buscades amb la pujada d’interessos, per reduir la inflació.
Per acabar, una mirada cap al futur. Els bancs van retornant els préstecs favorables que tenien del Banc Central Europeu, i que són la causa principal d’aquest excés de liquiditat. Els que vindran a partir d’ara portaran un tipus d’interès actualitzat. Per aquest motiu fa uns mesos que s’anuncien alguns interessos més alts per a dipòsits. Els primers beneficiaris: els que tenen més capacitat de negociació, empreses i persones amb molt capital. Els segons beneficiaris: els nous clients, els que porten nòmines, compren assegurances o fan la vertical pont.
Un altre escenari és que, amb una inflació controlada, el BCE decideixi que ja n’hi ha prou de refredar l’economia i que abaixi de nou els interessos. Si això passa, aquesta tímida tendència a l’alça en la remuneració de dipòsits també es revertirà i l’onada d’interessos alts haurà passat de llarg per als petits estalviadors. De moment, però, l’enhorabona als accionistes dels bancs.
