Un ensenyament no religiós de les religions (1989)

De l’article de Maria Martinell (Barcelona, 1927 - 2014) publicat a Qüestions de Vida Cristiana (núm. 46, 1989) fa trenta-set anys. Activista del catolicisme postconciliar a Catalunya, l’educadora Martinell va dirigir l’Institut d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB). Hi van col·laborar exponents de l’Església progressista com Alfonso Carlos Comín i José García Nieto. Fins al 22 de febrer, es representa al TNC l’espectacle Maria Magdalena, de Michael De Cock i Carme Portaceli, amb una mirada laica sobre els relats bíblics.

Herman Lombaerts, professor de la Universitat catòlica de Leuven, a Bèlgica, ha constatat en diversos països un mateix “malestar a concedir un lloc a la religió en les escoles públiques”. “Som lluny de l’ateisme militant dels temps moderns, en competència o conflicte amb el cristianisme. L’ateisme contemporani ha abandonat les seves pretensions de donar l’última resposta a totes les qüestions que es planteja l’home. Molts s’acontenten amb un agnosticisme (modern): l’esperança d’obtenir una resposta existencial ha estat discretament abandonada, a qualsevol banda; val més confiar en el pragmatisme propi d’una societat en la qual la racionalitat científica i tecnològica predomina i garanteix un resultat concret” (Lumen Vitae, núm. 4, 1987). Aquestes observacions són compartides també per nombrosos mestres francesos partidaris de la laïcitat en l’ensenyament públic. A més, es dona una certa desconfiança davant algunes reivindicacions confessionals que apareixen com una temptativa de “recuperació” per part d’unes generacions que cada vegada més s’aparten del catecisme. En resum: no accepten la religió per la religió, però comencen a admetre la religió per la cultura, amb la introducció a referències religioses a diverses disciplines escolars. I no solament “per no deixar donar només a l’Església la seva visió de les coses”, com va manifestar el professor Yannik Simbron, secretari general de la Federació d’Educació Nacional. També per una necessitat pedagògica evident: ¿com podem fer comprendre Enric IV o Polòeucte a qui no coneix res de la història ni de les idees religioses? Podem dir que, a França, la “raó laica” ha admès avui que hi pot haver una ciència i, doncs, un ensenyament no religiós de les religions. Ha calgut que passés un segle des que el 1836 la iniciativa del ministre d’Instrucció Pública, Victor Duruy, creés unes càtedres laiques d’història religiosa. Actualment, formen la secció de Ciències religioses de l’École Pratique des Hautes Études, presidida avui pel protestant Jean Baubérot i per les quals han passat grans personalitats com Étienne Gilson, Mircea Eliade, Claude Lévi-Strauss i altres que han legitimat la religió o les religions com a objectes culturals de què la filosofia, la història, l’arqueologia, la sociologia, l’antropologia, les ciències humanes poden donar compte. [...] A Fe i Educació, publicació de la Federació Protestant de l’Ensenyament, Janine Kohler ressenyava una sessió durant la qual va ser estudiada i discutida la introducció de la Bíblia en els manuals escolars. A les necessitats pedagògiques i d’obertura cultural s’afegeix el descobriment per part de l’escola pública “que la Bíblia dona uns fonaments ètics a valors laïcitzants com tolerància, solidaritat, igualtat, respecte a l’individu. Com fonamentar una moral sense transcendència? Sobre què fer aguantar els drets de la persona? Presentar el text bíblic serà una manera d’anar a les fonts dels nostres valors occidentals [...].

L’escola pública s’adona que la Bíblia forma part del patrimoni ètic de la laïcitat”. [...]