ABANS D'ARA
Opinió 09/02/2023

Com ensenyan els académichs (1903)

Peces històriques

Joan Bardina
Tria del catedràtic emèrit de la UPF i membre de l'IEC
2 min
Real Academia Española.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Joan Bardina i Castarà (Sant Boi de Llobregat, 1877 - Valparaíso, Xile, 1950) a 'La Veu de Catalunya' (5-II-1903). Text literal prenormatiu. Aquests dies fa 120 anys de la celebració a Barcelona del Primer Congrés Universitari Català. El pedagog i periodista Joan Bardina hi va participar com a ponent i alhora com a cronista. Des de l’any 1902 va desplegar a 'La Veu' una campanya periodística per la renovació pedagògica i la catalanització de les escoles, i de denúncia de les incoherències de les institucions espanyoles respecte a la llengua. 

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Las Gramáticas de l’Academia son una raresa arqueológica. Fins dintre de la rutina antiga y els métodes arcaichs, son aquestes Gramáticas un cau de disbarats científics. Al erro fonamental que notavam l’altre dia, s’hi afegeixen erros de detall, peró tan nombrosos y elementals, com els que anem a portar avui com a mostra tan sols de la letania que s’hi troba. Començ la Gramática ab la definició de l’assignatura. “Gramática és el arte ...”. L’Academia no sab que la filologia comparada ha transformat las Gramáticas en ciéncia. Varró, novell autor de vint sigles enrera, ja definia aquesta assignatura com els filólechs (?) académichs. Segons l’Academia, avui ja no’s parla basch ni catalá a Espanya. Aixís ho apunta en abduas Gramáticas, dient en el Compendi: “La lengua de los naturales de España se llama española y también castellana". De manera que’ls naturales de España neixen tots ab una sola llengua. Ho diu ben clar: la lengua... De lo qual ne surt o que Catalunya, Galicia, etc. no son espanyoles, o que’ls académichs no saben lo que escriuen. Ja ho admeten, ja, que a Espanya “hubo diverses lenguas”; peró “prevaleció la castellana”, y avui a Espanya tothom parla cristiano... Aixís s’escriu. Divideix las Gramáticas en aquellas quatre parts tan rutinarias com ilógicas (Analogía, Sintaxis, Prosodia y Ortografia), prescindint de las parts més essencials de las modernas Gramáticas nacionals: la Fonética y la Etimologia. [...] “¿Qué es palabra?: Cualquier sonido o conjunto de sonidos con que expresamos una idea” –diuen els académichs. Segons aixó, la gralla dels Xiquets de Valls y qualsevol altre instrument tenen la facultat de parlar, y las armonías d’una orquesta que toca, per exemple, La Tempestad, son paraules, puig son “conjuntos de sonidos que nos expresan una idea.” [...] “El adjetivo santo (dice el Compendio), precediendo al nombre, pierde las dos últimas letras.” Segons aixó, hem de dir: “el san templo, aquel san hombre...” Novíssima manera de parlar el castellá, inventat per l’Academia. [...] Ompliríam el diari si volguessim notar tots els disbarats científichs que enclouen aquestas Gramáticas incalificables. No hem girat encara 24 planas y tenim ja el paper plé. Volíam probar que’ls académichs, no solzament viuen ab complerta ignorància de la moderna filologia, sinó que fins dintre el métode arcáich y rutinari, fins en els més petits detalls, no saben lo que’s pescan ni lo que escriuen. Y ho hem provat ab aquells erros, tan vulgars, que (alguns d’ells al menos) no pot ser que ignorin cosas tan elementals, sinó que, entenentlas, no han sabut expressarlas bé; cosa, per altra part, d’alló més curiosa, tractantse dels maestros de la lengua castellana y d’uns llibres que comensan dient que volen enseñar á hablar con propiedad y correctamente... [...] 

stats