L’escoltisme català, més unit que mai

L’escoltisme ha decidit mantenir l’actual organització de tres associacions i una federació

Joan Guisado, Lluís Escala, Laura Panicot

Després de quasi deu anys d’intens debat sobre si calia unir en una de nova les tres associacions escoltes que existeixen en l’actualitat –Acció Escolta, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya–, l’escoltisme català ha decidit continuar amb el model actual i per tant no fusionar-se.

La història del nostre país es caracteritza en bona mesura per la divisió i les escissions de múltiples organitzacions. Durant la Segona República, l’escoltisme català tenia una estructura comuna forta, i és fàcil pensar que si no hagués estat per la Guerra Civil i la il·legalització de l’escoltisme pel règim feixista s’hauria consolidat com una única associació. Afortunadament, l’escoltisme va perdurar en la clandestinitat. L’escoltisme catòlic va tenir el suport de l'Església, el laic no, i això va suposar una divisió en el si del moviment que encara perdura.

És evident que entre les tres associacions existeixen, a l’hora d’entendre l’escoltisme, diferències causades per les nostres evolucions al llarg del temps. El cert és que aquestes diferències també existeixen entre els agrupaments escoltes, amb independència de l’associació a la qual pertanyen. De fet, va ser la presa de consciència de la diversitat dins el moviment, i, encara més important, entendre la diversitat com un element positiu que ens enforteix, el que va dur les tres associacions ara fa nou anys a fer una aposta per construir una nova associació escolta que fos única a Catalunya. Una associació que girés al voltant de la diversitat i que servís també d’exemple a la societat catalana, diversa però en definitiva un sol poble.

Gairebé deu anys més tard l’escoltisme ha decidit mantenir l’actual organització de tres associacions i una federació que fa de paraigua al moviment. Pot explicar-se per raons diverses, però el més important és el procés participatiu que s'ha seguit, que ha permès que tots i cadascun dels agrupaments i de les persones hagin votat amb convenciment el creien que era el millor per al moviment i per al país i hagin pogut decidir com volen que es configuri l’escoltisme a casa nostra. En tot cas, segur que no podem parlar de fracàs. Malgrat no haver-se fusionat, les tres organitzacions surten d’aquest procés més unides que ho havíem estat mai, i hem reforçat els objectius comuns en el marc d’un moviment que viu un moment àlgid, amb més de 20.000 membres arreu del territori i havent augmentat un 21,5% en els darrers 5 anys.

Les tres associacions seguiran treballant conjuntament. A nivell local, reforçant el vincle que uneix els agrupaments escoltes en barris i pobles. A nivell nacional, coordinant l'acció de les tres entitats per aportar a la vida col·lectiva la visió d'un moviment jove i transformador. I en el pla internacional, per posicionar l'escoltisme català i la seva realitat al món.

L’escoltisme català continuarà adaptant-se als canvis i a l’evolució de la societat com ha fet sempre. És fàcil pensar que el moviment sobreviurà a les tres organitzacions que el conformen avui en dia i que en cada moment serà capaç d’organitzar-se de la millor manera per donar resposta als propis reptes, així com als reptes compartits del país.

Joan Guisado i Gámez és president de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge i president d’Escoltes Catalans

Lluís Escala Ribas és vicepresident primer de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge i president d’Acció Escolta de Catalunya

Laura Panicot Costa és vicepresidenta segona de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge i comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Més continguts de