Una escomesa contra el catalanisme (1936)

De l’editorial aparegut tal dia com avui de fa 85 anys a La Publicitat (6-VI-1936), diari que des de feia vuit anys dirigia Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879-1937). Era un periòdic afí al partit Acció Catalana Republicana, i amb continguts que atreien una classe mitjana culta. L’article reflectia un clima polític que presagiava temps infaustos.

Fa dies que es va perfilant una ofensiva anticatalanista les manifestacions de la qual es registren en determinats òrgans de la premsa barcelonina. Els enemics de la República adopten aquesta tàctica esbiaixada: ataquen el catalanisme amb la iŀlusió que per aquesta banda obriran una bretxa a la República. [...] Catalunya s’havia guanyat el títol de pertorbadora de la vida espanyola, ens el mereixíem ben a desgrat nostre. Catalunya era el neguit dels polítics de la monarquia: sense ella Espanya, sota el regim del favoritisme i del cacicat, hauria estat una bassa d’oli; només aquí sorgien conflictes i problemes que posaven a prova la paciència i la capacitat dels Governs. Governar Catalunya era empresa difícil; el Govern civil de Barcelona conferia la jerarquia de ministre; i la gent d’Espanya, ensibornada pels polítics professionals del règim, ens havia maleït els ossos dotzenes de vegades: en el Congrés i en el Senat s’havien alçat veus irades que demanaren l’extermini del catalanisme, i fins algú proposà arrasar Barcelona i sembrar de sal les ruïnes. Els temps han canviat. Avui Catalunya és mirada amb enveja per molts dels que aleshores ens miraven amb rancúnia, i la cohesió espiritual que malgrat les discrepàncies i els personalismes es fa sentir a cada moment, els és un motiu d’admiració. Hi ha gent, però, que això la desespera i no s’estarien de res per revifar l’hostilitat d’abans, refiats que l’odi a Catalunya podria aglutinar els espanyols i desviar-los d’altres preocupacions que els anguniegen. [...] Però Catalunya ha mantingut la fe catalanista que l’aguanta. Aquesta és la força que ens fa envejables, i els nostres detractors d’abans ja ho han començat a reconèixer. Els que intentin calumniar el catalanisme fracassaran perquè la realitat triomfarà de tots els ardits i de totes les campanyes insidioses. La realitat irreductible de Catalunya és aquest sentiment de catalanitat, aquest sentiment que és no solament compatible amb tots els sentiments de justícia sinó que n’és indestriable. Tant se val que uns vulguin declarar aquest sentiment com enemic de les reivindicacions socials justes; [...] la realitat catalana, el sentiment indestructible de catalanitat, resistirà aquesta i totes les proves que podran venir. Mal camí per a soscavar la República emprendre-les contra el catalanisme, perquè s’hi estavellaran. El catalanisme pot tenir divergències, punts de vista distints en moltes qüestions: ningú, però, no destruirà mai la seva unitat essencial, la unitat que nosaltres sentim i proclamem amb tota l’energia de les nostres conviccions.

Editorial de ‘La Publicitat’ 1936